Curial e Güelfa

Cavallers valents i dames enamorades. La nova edició del Curial e Güelfa, a cura de Lola Badia i Jaume Torró, que ha publicat Quaderns Crema. La mala sort d'aquest llibre imprescindible: haver hagut de conviure amb el prestigi del Tirant, de qui sempre ha quedat un poc a l'ombra. El Curial és un llibre anònim, però no hi fa res. Probablement mai no arribarem a saber res del cert en relació a la seva autoria. De manera que més val no capficar-s'hi. Cavallers valents i dames enamorades. També jo, com el conseller Puig, sóc monàrquic. Un rei per a Catalunya. Curial guanyava sempre. I guanyava no només pel fet de ser físicament i tècnicament superior, sinó pel fet d'ésser-ho moralment. Com el Barça d'ara mateix. El somriure de Curial, aquell somriure permanent, alegre, de satisfacció autèntica, és una de les grans lliçons del llibre. Ser com Curial. Curial enamora. Com el Barça de Guardiola. Curial enamora les dones amb qui es topa. La primera, Güelfa, vídua de 15 anys a causa de l'esgotament físic del seu jove marit, li paga tota l'educació cavalleresca perquè no pot resistir els naturals apetits de la carn que la combatien incessantment. Però Güelfa és gelosa i possessiva i mai no ens acaba de caure bé del tot. Al contrari de la germànica Laquesis, de qui el professor Espadaler va fer que tots ens enamoressim el primer cop que vam llegir el llibre fa ja tants i tants anys. Desbordant erotisme suggerit. I Càmar, la tunisiana, que mor d'amor per l'heroi. Cavallers valents i dames enamorades. Novel·la del XV, però amb l'acció situada al XIII. Lectures i referents culturals de la gent cultivada d'aleshores: Virgili, Boccaccio, Dant, Petrarca. El Curial és un plaer immens. És un plaer malgrat que Güelfa, després de tota la comèdia que arriba a fer, acaba sortint-se amb la seva, que és casar-se amb Curial. Però aleshores el llibre s'acaba. I s'acaba potser també perquè, amb el casament, s'acabarà l'amor. Una altra de les lliçons de la novel·la. I Déu nos en guard, això sí, d'una nova transició, però aquesta vegada amb Bono! O amb Aznar! Ser com Curial. I Feliç Any Nou!
www.miquelcolomer.cat