Tastadors furtius i vins robats

Soc un tastador furtiu de vins robats.

Un tastador furtiu és un d'aquells que tasta al marge dels canons, al marge de les normes, fora de la ortodòxia. És un tastador sense base, sense fomació.

Tastador sense futur, només li interessa el present.

Impacient, tasta vins abans d'hora, incapaç de envellir-los com cal, o, conservar-los en llocs adequats, sovint al menjador, li agrada tenir l'objecte del seu desig a prop. Desig furtiu, impur, golafre.

Si ets furtiu només observes unes normes mínimes i teves, copes primes, sovint brutes, mal rentades com els teus sentits.

Copes brutes de l'alè amb que escalfes vins massa freds. Vins de nevera, potser massa freds, però mai calents.

Tasta vins a llocs furtius, prohibits i inadequats com ell. Mentre cuina i tot al seu voltant fa el xupxup -Take a walk on the wine side- i les olors es barregen, el confonen i l'embriaguen. A cellers empodegats, amarats de suor. A llocs plens de fum i foc, veus i alegria.

Un tastador furtiu s'ho empassa tot no escup res, sovint beu massa i li agrada massa fer-ho.

Beu vins per passió i amb passió, i li agrada creure's allò que beu.

No caça els fantasmes del mon del vi, els ignora o els escup a la cara.

Un tastador furtiu és aquell que és incapaç de il·lusionar-se amb els grans vins, no sap quin gust tenen, no ho vol saber.

Tria ampolles compulsivament i s'encega en tot allò que és nou, defuig els clàssics, fins i tot els que li agraden.

Beu vinagre i sempre pensa que el proper glop serà millor, que la propera ampolla sí que l'encertarà.

És aquell que sap que la guerra perduda i en l'eterna retirada sovint obté minses victòries, petits glops de glòria.

Honor i glòria.

Tastador furtiu és aquell que se sap condemnat a viure amb les seves limitacions, nas gastat i llengua irritada, incapaç de processar tot allò que el vi i la vida li ofereix.

Un tastador furtiu és aquell que vol que prohibeixin els vins, que els converteixin en pecat, és aquell que cerca el plaer total de la trangresió.

Un tastador furtiu beu vins robats.

Vins robats són aquells que beus en la foscor, perquè són vins amagats, difícils de trobar.

Exclusius en la seva manca de visibilitat, desconeguts i menystinguts per prescriptors, someliers, paladars benestants i altres diVins.

Vins excèntrics.

Són aquells vins que et recomanen en veu baixa.

Vins que no volen triomfar, existir és la seva raó de ser.

La imperfecció el seu estat natural i el principal altaveu de les seves gràcies.

Els vins robats són vins regalats, regals de ceps.

Vins de raïms que han sobreviscut l'oblit per deixadesa i per pobresa, robats al seu fatal destí tenen ara una vida furtiva.

Sobreviuen la nostres copes d'estrankis, i els fruïm amb delit. Són vins que han lluitat contra la mort d'una vinya i han vençut.

Són vins de rebuig igual que rebutjats són els seus tastadors. Fill de fustes gastades o tan pobres que no cremaven ni a l'infern.

Regals robats. Presents no desitjats, sorpreses plaents que ningú no esperava, ni els seus pares.

Vins plens de fruita, de pinyols i rapa i que malgrat tot en regalen la seva singularitat, la seva independència i la seva llibertat.

Llibertat sagnant que mor a les nostres boques imperfectes i brutes. Sacrifici ritual, complert, llengua eixugant llavis que regalimen.

Crostes porpres, dents ennegrides. Sentits alerta.

Són vins barats com els paladars furtius que els tasten.

Vins robats condemnats a la furtivitat.

Vins heretges per paladars viciosos.

És en els vins robats que els furtius ens reconeixem en el plaer i el pecat.

"Més gran és l'home abandonant-se plenament al vici que el solicita que el que fa el bé a mitges. Sigues tu mateix".

Ibsen