Virgencita virgencita...

" Yo lo que quiero es que el año que viene sea como el anterior, me conformo con eso"

" Eso, eso, y que no nos pase nada malo!"

" Sí, sí, virgencita virgencita que me quede como estoy...."

" Pues ale, si no nos vemos por la Riera, que tengas un buen año!"

Un parell de dies abans d'acabar l'any vaig escoltar aquesta conversa mentre caminava per la Riera d'Arenys. Fa dies que hi penso i encara ressona en mi el "virgencita virgencita que me quede como estoy", és una de les expressions que se senten bastant últimament, a la pobre virgencita se li gira feina. Converses com aquestes són garantia de patiment i queixa, si volem que tot es quedi com està, ho tindrem bastant pelut perque tot canvia, la no acceptació d'aquest fet natural neix de la por i la falta de confiança en nosaltres i ens instal.la en la queixa, culpant a les circumstàncies i a tot el que tenim al nostre abast de les desgracies que ens "toca viure" com si fossin un castig del cel.

Si sabessim fins a quin punt les nostres paraules creen les nostra realitat, segurament hi hauria més silenci i meditariem amb cura tot el que diem. Jo en tot cas prefereixo dir " Virgencita virgencita, dona'm la mà i acompanya'm en aquest procés. Que el meu Fer sigui la manifestació autèntica del meu Ser. Dona'm saviesa per a discernir, coratge per a actuar, amor per a sentir i confiança en que passi el que passi és per el meu Bé més elevat. I si en algun moment em desvio del meu camí, fes-me arribar senyals que jo sàpiga veure. Virgencita virgencita i sobretot sobretot dona'm la virtud del riure, celebrar la vida i gaudir en tot moment d'aquest viatge "

I tu, com vols que sigui el 2012?