El regal de la nostra presencia

" El dia de Reis no m'agrada gens, ho passo fatal", em va dir en Joan, el meu fill just després d'haver obert els seus regals." No fotis, per què? A mi m'encanta!", i és que és veritat, el dia de Reis és molt especial. " Doncs perque vaig obrint regals i vosaltres em mireu amb aquesta cara de a veure si li agrada.... i em sap greu....us fa tanta il.lusió....com si els regals em fessin feliç... i jo penso que jo ja en sóc de feliç, vull que ho sàpigues, que no em fan falta els regals per a ser feliç... no sé si m'entens....", intentava explicar-se de la millor manera. " Dona-me'ls a mi els regals si no els vols!", cridava en Jaume tot divertit. " Home tampoc és això!", va protestar en Joan.

I tant que el vaig entendre! Ens passem la vida amb els sentits cap enfora, corrent, depressa, " no tinc temps", és una de les frases que més se senten últimament. " És curiós això de la falta de temps...". El món s'ha apoderat de nosaltres, el temps s'ha tornat el nostre dictador personal i la gran excusa per eludir una gran veritat: tot el que necessitem no és fora, és dins nostre i anar cap endins, a vegades fa mal. Per tant, vivim corrent i cap enfora, llavors per a suplir aquest buit que sentim acabem confonent el nostre Ser, pel Fer i el Tenir. Equivocadament ens identifiquem amb el que fem i amb el que tenim més que en el que realment sóm, perque entre tant de soroll i moviment ens perdem i no sabem qui sóm. Per a saber-ho necessitem temps, tornar a la quietud, als ritmes naturals, al silenci, vèncer la inèrcia de tants anys de fer, correr, tenir, acumular.

Afortunadament tenim molts senyals, com en Joan el dia de Reis, que ens recorden que el millor regal que podem oferir al món és la qualitat de la nostra presencia.

I tú, com cultives la teva presència?