un conte

Les pedretes.

Hi havia una vegada una família molt molt pobre que no tenia res per menjar ni diners per comprar-ne. I feia dies que ja se’ls havia acabat molt de menjar. Un dia ja sols els quedava un pot de llenties i se’l van menjar entre tots. I es clar l’endemà no tenien res, però van menjar-se un tros de pa sec que quedava i una sopeta feta amb herbes del jardí.
L’endemà la mare va dir :
-i avui que farem per menjar? Ja no ens queda res!!.
-el germà més petit va dir: podríem menjar pedres!.
-calla tonto les pedres no es mengen com vols que mengem pedres que no veus que ens farien mal? – li varen dir tots.
El germà gran va dir als pares:
- no patiu que jo aniré a buscar menjar i us en portaré.
- però si no tenim diners per comparar-ne van dir els pares.
- No patiu pares alguna cosa farem.
I així el germà gran va anar a fer un volt i pel bosc va trobar una estesa enorme de bolets. I tu els va collir tots. Va tornar a casa amb un sac de bolets i tothom va estar molt content. Perquè aquell dia varen menjar bolets.
L’endemà l’altre germà va dir.
-no patiu pares que avui sortiré jo a buscar menjar i també en trobaré.
I va anar al bosc i va trobar dos conills i els va arreplegar per les orelles i cap al sac i a la cassola!.
Òndia que feliços aquell dia van poder fer conill a la cassola amb bolets que havien quedat del dia abans!.
Quan va acabar-se el conill ja no varen a tenir res per omplir la panxa. I el germà més petit va dir.
-avui pares serè jo qui vagi a buscar menjar. Ja veureu. Va deixeu-me anar-hi davant les desconfiances de la mare que patia molt.
El noi va anar buscant pel bosc i no trobava res per omplir el sac que fos menjable. Desprès de molt voltar, va trobar un caminet de pedres, i a ell li van semblar unes pedretes tant maques que les va collir totes. Va omplir el sac de pedretes, tantes que no podia casi amb elles.
Ell encara no sabia que aquelles pedres eren màgiques. I va anar a casa content perquè eren maques i punt.
Els seus pares en veure que duia van riure’s d’ell i li varen dir:
-Però que no veus que no ens podem alimentar de pedres!! Que n’em de fer d’aquestes pedres??
Llavors quan van abocar el sac de pedres sobre la taula, com que eren màgiques es van convertir en monedes d’or. Totes les pedres van passar a fer una gran fortuna.
Tots van estar contentíssims amb aquell sac de pedres que havia dut el germà petit perquè des de aquell dia ja mai més van passar gana. I van ser rics per sempre.
Fi.