Estigues atent/a.
Enviat per eulalia el
" Toc!"
" Osti, quin susto..."
" Casas, estaves a la lluna! A la propera en comptes del guix serà l'esborrador. El primer avís ja ho sabeu, el guix, el segon l'esborrador i el tercer, fora de classe"
No recordo quin professor era, ni a quina escola de les tres que anat. Però el que sí tinc clarissim que, quan menys m'ho esperava volava un guix, que atravessava tota la classe com una bala i anava a petar sobre el pupitre amb una presicisió sorprenent. Llavors sortia de l'estat empanat que em mantenia en el meu paradís particular per a fer un aterratge forçat a la calsse avorridissima. Si estava atenta, no hi havia cap problema, si em distreia o feia dibuixets al marge del llibre i no estava pel professor, rebia un projectil en forma de guix o el que es pitjor, d'esborrador.
La nostra vida funciona com la classe d'aquest professor. Tots venim aquí amb una comanda concreta que hem de dur a terme, un propòsit, una missió, un aprenentage o com et sembli millor anomenar-ho. Sabem que estem en harmonia amb aquest propòsit quan tot flueix en les nostres vides, quan seguim el nostre dharma, el tao o camí. Com seguir aquest camí? La vida és molt generosa en senyals que ens indiquen quin és, a vegades és un llibre que llegim, una cançó que escoltem, una conversa que tenim, un curs que ens atrau o un somni que ens commou. I com saber quin són aquests senyals? Fàcil, els sentim amb tot el nostre cos, ment i ànima sempre i quan estem atents, oberts i receptius. Si no sóm conscients d'aquest procés i obviem els senyals que ens condueixen amb fluidesa cap al nostre destí, " Patapam!", rebem el toc d'un guix, d'un esborrador o de qualsevol cosa més contundent que ens treu immediatament de la nostra boira mental per a reconduïr-nos de nou cap al camí correcte.
Viure atents implica estar expectants i alhora no esperar res, ser molt conscients de com ens sentim en cada moment, "si tot flueix i em sento en pau", segueixo endavant, " si res flueix i no sento pau", el més segur és que m'he distret, millor aturar-me i observar amb atenció. Si malgrat tot segueixo endavant el més segur és que rebré un primer avís, i una altre i un altre fins que finalment desperti.
I tú, de quina forma saps que estàs en el camí?
