MIRALLS TÈRBOLS. ESTRENA IMMINENT!!

FOTO: Cartell de l'obra Miralls Tèrbols. (Un gran cartell, com sempre, d'En Santi Artigas)

Lentament, amb un xup xup que fa bones les menges fetes al foc plaent de l'amor i que les fa ben acabades.... Es així que l'obra de teatre Miralls Tèrbols va creixent.... ja es besllumen les vores, ja se li va veient l'entrellat d'aquesta gran obra, que, peça a peça, en Jordi Pons ha sabut (com sempre) anar pouant d'una obra literària i fer-ne una obra teatral..

De primer la llegeix, després l'estima, més endavant l'esbudella per treure-hi el goig d'una obra ben travada. Sempre és igual que l'original i sempre és diferent. Qui hagi llegit el llibre i vingui a veure l'obra, veurà que els miralls d'en Ferran de Pol, van cedint a la paràbola del fill pròdig... Però ben bé no: El fill pròdig de la nostra fe religiosa, de la nostra infantesa copsada als entranyables Pastorets, no te res a veure amb aquest fill pròdig de Miralls Tèrbols:

Aquell, era el retorn a la llar, després d'haver entrellucat que el món és tallat d'un patró que no és el que nosaltres pensàvem i, tot amb tot, encara ens abelleix més retornar al pare per tal que, amb submissió, tornem amb un intent de recomençar allò que un dia es va trencar..... L'amor incondicional que ens fa retornar a l'inici, encara que pel camí haguem perdut una part de la nostra dignitat.

Però a l'obra d'En Jordi no es primfila aquest neguit, es fila un neguit més pregon, més explícit, menys sentimental. El fill no retorna de forma incondicional a devora del pare... el fill retorna, sí, però amb condicions, sense llibertat, per acabar no retrobant el pare, sinó que fitant al mar, potser al lluny retrobarà el seu propi jo, com un gran mirall que retorna la imatge tèrbola......

En fi, talment, com el mateix Ferran va deixar entreveure, a la dedicatòria del recull de contes Tríptic.:

Al meu pare,
JOSEP,
fill de Jaume i Dolors,
fabricant, monàrquic, admirador de Gaziel,
creient de l'Espanya Gran,
amic de Registradors i Notaris,
i que hauria passat per tot
-fins per veure'm escriure-
amb que jo hagués estat notari.
Ho sento.
Però sempre el vaig estimar,
i l'estimaré encara, fins que ens reunim,
a les Ombres,
on, finalment d'acord, ja no discutirem.

Dedicatòria d'en Ferran de Pol a Tríptic)

De ben segur que l'Enric, el protagonista de Miralls Tèrbols, també, algun dia, es retrobarà amb la part d'ell mateix : (el seu propi pare). Ell serà el mirall que el farà veure el seu propi jo... potser, algun dia, quan la feina afluixi....
Talment com la vida mateixa.....

I SI VOLEU VEURE ALGUNES FOTOGRAFIES, CLIQUEU AQUÍ http://www.flickr.com/photos/serrallonga/sets/72157628864027335/

O AQUÍ : http://www.flickr.com/photos/serrallonga/sets/72157628572640549/