Dones d'aigua, ... i homes de vi.

Quan era petit, ara fa molts anys, passava un mes de l'estiu a Can Maresma, Sant Iscle. Cada tarda baixàvem per cal Oller fins a Dones d'aigua i allà ens banyavem, encara que ara sembli increïble. Recordo que per aquell temps el meu avi deia "dones d'aigua i homes de vi". Segurament a la dona mitològica s'hi afegia l'home terrenal, que com a home bevia el que bevien els homes, el vi...

Ara de més gran, encara no he vist una dona d'aigua, però en la meva recerca ornitològica, he descobert en que es transformen les dones d'aigua durant el dia, en merles d'aigua (Cinclus cinclus). Segons una llegenda, que encara es conserva a la Riera d'Arbúcies, durant el dia les dones d'aigua es transformen en aquests ocells negres amb el pit blanc.

Les merles d'aigua volen molt ràpidament arran de l'aigua, fet que fa que les trobades amb els humans siguin esporàdiques. A més aquests ocell ocupa aigües netes i oxigenades, per tant de còdols, rocs i corrent ràpid, on hi viuen les larves d'insecte de les que s'alimenten. Això fa que ocupi rius i rierols de muntanya ben conservats, els mateixos que "ocupen" les dones d'aigua.

És una espècie fortament sedentària que no migra inclús en els hiverns més rigorosos. A Catalunya és freqüent als Pirineus i més rara a la serralada Pre-litoral, i a més amb un fort retrocés per la degradació dels rius i rierols.

N'hi havia al Montnegre? I a Dones d'aigua? No se sap, però potser eren freqüents en temps preterits i varen alimentar així la llegenda.

Ara les dones sí veuen vi, i al Montnegre ja no hi ha gorgs, s'hauran extingit les dones d'aigua? El que sí desitjo, i és a les nostres mans, és que no s’extingeixin les merles d'aigua del Montseny i es converteixin en llegenda...

I tu que vols beure? Aigua o vi? (Nani no cal que responguis).