Free Hugs!

” Hem anat un grup de gent i hem vist uns nois amb un cartell k posava free hugs, ens hi hem tirat sobre x abraçar-los. Han vist k m’ha molat tant k m’han donat un cartell i he estat alla tot el ratu donant free hugs, abraçades gratis”, em va escriure la meva fiila Mar diumenge passat. Se la notava molt contenta.

La experiència la va omplir tant que aquest diumenge tornar a Londres, a Piccadilly Circus concretament, a donar abraçades a tothom qui les vulgui.

Hi he pensat durant tota la setmana, ” la veritat és que tot plegat és molt més fàcil…” Ens hem creat una realitat molt dura, compromisos que no ens omplen, presses, obligacions innecessaries, una realitat basada en la por, pensem que té estructures sòlides ” ja tinc feina fixa, la hipoteca, la meva familia…”, tot plegat excuses per a no acceptar que la nostra ànima plora, perque l’únic compromís que ens nodreix és el que fem amb Ella. El nostre castell de naips es destarota quan algú a qui no coneixem ens abraça enmig del carrer. ”Fins i tot una dona plorant m’ha vingut i m’ha dit I need one!”. A la Mar la va commoure aquesta dona que plorava per una abraçada i a mi també. Estem tant plens de coses que no ens en adonem que estem afamats d’amor.

I és que tot és més fàcil, segueixo pensant, tant fàcil com escoltar-nos amb atenció i honestedat, acceptar que el que realment ens omple, ens fa crèixer i ser feliços té més a veure amb una abraçada sincera i humil que no pas amb una agenda plena d’obligacions i una vida de revista.

I tu, de què omples la teva vida? De què la alimentes?