Bellesa amagada

Tot i viure en un poble mariner, avui ha estat el primer dia de l'any que hem baixat a gaudir una mica del port i de la platja.

Després de setmanes de fred intens, aquest matí el sol s'ha aixecat amb força i ens ha escalfat des de la pell fins al moll de l'os.

Passejant per el moll, m'he adonat de la bellesa amagada de totes les coses. Potser el fet de sopar amb un artista m'ha fet veure les coses d'una altra manera.

Fins ara les pudentes xarxes no havien captat la meva atenció, no ha estat fins avui que m'he adonat, que els seus colors, les seves formes i les textures que creen son una gran font de bellesa.

Les seves formes ondulants, juguen amb els rajos del sol...

... només s'ha de buscar l'enquadrament adequat, disparar, i ja està...

Dels meus viatges al port, tampoc recordo haver-me fixat mai en la gran quantitat d'estris de ferro.

El mar els treballa, els erosiona i els modela. Prenen colors que van des del groc fins al vermell, passant per una gran gamma de taronges i marrons. Aquests colors junt amb el blau del mar fan un efecte espectacular...

...només s'ha de buscar l'enquadrament adequat, disparar, i ja està...

I per últim les cordes, com serps ondulants, i enrotllades o camins amb destinacions impossibles, gastades i perfectament imperfectes...

...només s'ha de buscar l'enquadrament adequat, disparar i ja està...

Afegeix un comentari nou