I jo, què he vingut a fer aquí?

” Hola… m’he tornat a deixar la llista a casa, recorda’m què havia de comprar…”

A vegades m’ha passat, fer una llista minuciosa de totes les coses que necessito, tot ben apuntat, llavors quan sóc al supermercat, la busco i me n’adóno que me la he deixat a casa. Algun dia he comprat de memoria i quan arribo a casa veig que he comprat més coses del compte i les que necessitava no les he comprat. Ara quan em passa això i em deixo la llista a casa truco a en Borja o algun fill que són a casa i em recorden allò que jo he oblidat.

Així és com em sento jo sovint, com si estés en un gran supermercat i m’he oblidat la llista a casa, ” i jo… què havia de fer aquí?…”. Vaig omplint el carro de tot tipus de coses i andròmines, de tant en tant m’he d’aturar perque està massa plè i no puc avançar, llavors em toca decidir què em quedo i què deixo de nou a la estanteria.

Últimament estic aprenent a fer una trucada de emergencia, ” Escolta… em recordes que he vingut a fer jo aquí… què he de comprar?”, llavors em quedo quieta fins que no rebo el senyal, així d’aquesta manera evito omplir el carro d’andròmines que tard o d’hora hauré de tornar a la estanteria a causa de la meva poca memoria.

Fa un temps pensava que la vida era una escola, on lloc on veniem a aprendre un munt de coses, ara sé que no és del tot cert. La vida és un espai per a recordar ja que tot el que necessitem saber ja ho portem a dins. Recordar qui sóm i què hem de fer és tot el que necessitem i quan ens falla la memòria, aturar-nos, preguntar, callar , esperar la resposta i seguir endavat.

I tu, què fas per a recordar?