Lalalalalalà
Enviat per eulalia el
" Què Jaume t'has divertit avui al cole?", acostumo a preguntar al meu fill de onze anys.
" No, gens ni mica….", em contesta sovint amb la cara tristissima.
" I això com és?" , em sap molt de greu que un nen s'avorreixi al col.legi, encara que això donaria per escriure tot un compendi sobre el sistema educatiu que ara no toca.
" La senyu s'ha passat el dia cridant-nos, sempre està enfadada. Però jo tinc un truco, mentre crida canto per dins i com més crida, més fort canto, així no em poso nerviós ni trist".
Definitivament els nens són mestres, llàstima que mica en mica anem perdent la saviesa i connexió. Allà on posem la nostra atenció hi tenim la nostra experiència, si la atenció d'en Jaume se'n va a la bronca de la senyoreta se sent decaigut, si dirigeix la atenció cap a una melodia mental se sent centrat i relaxat. Tan fàcil com això.
La realitat té infinites mirades, colors, matisos, interpretacions, no es tracta de canviar-la sino de redirigir la nostra atenció cap a la experiència vital que ens expandeixi com a essers humans.
I tu, cap a on dirigeixes la teva atenció?
