Ser o no ser de mar

Tres antropòlegs aprofundeixen en la identitat marítima catalana a partir de l'exemple d'Arenys de Mar. El port i el seu entorn s'han d'entendre com una gran oportunitat

Sovint es diu que els catalans viuen d'esquena al mar tot i que molts el tenen a quatre passes. Aquesta és la paradoxa a partir de la qual parteix la recerca que han fet els antropòlegs Eliseu Carbonell, Miguel Doñate i Pablo Romero agafant Arenys de Mar com a exemple. Tal com explica Carbonell, el cas arenyenc és significatiu ja a principi del segle passat, quan es construeix el port, perquè no es pot dir que fos un poble de pescadors, com ho eren altres municipis propers.

Així, sorprèn que, tot i no perdre cap barca ni cap pescador en els devastadors temporals del 1911, des d'Arenys de Mar s'aprofiti el tràgic moment per reclamar la construcció del port. Segons explica Carbonell, és gràcies a una elit local “visionària” i les seves influències que se'n surten i aconsegueixen fer-lo per davant de Mataró, que feia anys que reivindicava el port. Aleshores, tot i que l'activitat pesquera era insignificant i que l'esplendor marinera era cosa del passat, el port va servir per situar Arenys al mapa. El turisme i la pràctica de l'esport nàutic dinamitza un port que en un primer moment no comptava amb la pesca.

Tot i això, tal com assenyalen els autors del treball, la població arenyenca es manté al marge i deixa per a l'estiuejant la vinculació amb el mar i la platja. Després serà el torn de nous forasters, els pescadors que vinguts de Sant Carles de la Ràpita i d'Andalusia per ocupar els llocs de treball del port pesquer, una important activitat que als anys vuitanta salvarà el municipi de la davallada del tèxtil. Aquesta percepció que els arenyencs “viuen d'esquena al mar” es perpetua fins a dia d'avui. Un dels exemples que recullen els antropòlegs és l'expressió local “d'anar a tocar ratlla”, un costum arrelat que consisteix a fer el volt a la riera fins a baix de tot, com a molt fins al passeig. El límit no inclou la platja o el port, que queden més enllà.

Els testimonis que han recollit durant els dos anys de recerca també aporten a l'estudi una altra realitat. I és que, tot i la negació de vincular-se amb el mar, els arenyencs també s'han mobilitzat quan s'han exposat projectes que afectaven el seu litoral, especialment les platges. Pels autors, aquestes són manifestacions socials que demostren que la població, encara que no ho reconegui, “viu de cara al mar”. “El port és la vida, la història i el patrimoni i s'ha de veure com una oportunitat.” Així
de contundent es mostra el professor Eusebi Carbonell. “La crisi també afecta la pesca i s'hauran de plantejar i buscar alternatives als ports i els pescadors”, apunta Carbonell.

Iniciatives com ara reconvertir l'espai que ocupa la zona portuària amb altres equipaments culturals, com podria ser un museu marítim, que s'ha plantejat en alguns programes electorals, o promocionar la pesca per al turisme, tal com defensen alguns, també serien bones sortides, segons l'antropòleg. El llibre Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítima ja s'ha presentat i recull els resultats de la recerca que s'ha coordinat des del Museu Marítim de Barcelona. El projecte s'ampliarà, en una segona fase, amb un estudi etnològic sobre la relació de la població amb el port de Cambrils (Baix Camp