Comiat al meu germà Agustí

AGUSTÍ, no et vull dir adéu sinó a reveure, m'has passat al davant, igual que el nostre germà petit, en Poldo. Encara no us tocava, però ho tinc que assumir. I se que serà molt difícil, doncs, de la família que van formar els nostres pares només quedo jo.

La teva vida no ha estat gens fàcil, has passat èpoques molt complicades arran de la teva malaltia, que encara per molta gent és incompresa.

Aquests últims dies he pogut veure com t'estimava el poble d'Arenys de Munt per la quantitat de gent que ha vingut a veure't a l'hospital. Tothom deia el mateix “com el trobarem a faltar”. Perquè tu eres el primer en tot, el treball, el teatre, les bredes.

“I aquest desig fidel, de conquerir la Independència per Catalunya”.

Per això et vas voler casar davant del Monument, que tants esforços i treballs et va costar. I l'orgullós que n'estaves! Tant de bo que algun dia, aquest desig que comparteixo es faci realitat i que allà on siguis ho puguis veure.

La serenitat que has demostrat aquests dies, dient el que havíem de fer quan t'arribés l'hora, ens ha colpit a tots. Des de el dia que vas ingressar a l'hospital només demanaves per familiars i amics, doncs volies acomiadar-te de tothom, sense deixar a ningú. I quasi ha estat així, però els que no han pogut venir, també s'han interessat per el teu estat i estaven amb tu.

Agustí, cada festa que se celebri tindrà la teva empremta.

No podrem oblidar mai a la molta gent que vas ajudar, malalts com tu i que com tu se'n sortiren. Els anys que vas ballar la Dansa d'Arenys que van ser molts, i aquests darrers també la Dansa de Arenys de Munt. Les audicions de sardanes que no te'n perdies ni una. Els anys que feies els Pastorets al Seràfics com a Fill Prodig i el Poema de Nadal i més teatre, aquests últims deu anys a Arenys de Munt.

Aquests dies ja a punt de deixar-nos, vas voler que L'Alícia et recités un trosset del Poema de Nadal i la vas escoltar amb els ulls mig tancats i amb un somriure de satisfacció, com volent dir “ja tinc substituta”.

Agustí, ens deixes un buit molt difícil d'omplir.

Però la vida continua, i estic segura que no vols que ens enfonsem, perquè aquests dies la teva preocupació no eres tu, com sempre, sinó que el teu fill David, la teva Mari, l'Ivan, jo -la teva germana-, i tota la família, no patíssim, per això sol·lament ens repeties; “estigueu tranquils perquè jo estic bé i ja m'ha arribat l'hora”.

Agustí gràcies per tot el que ens has donat.
T'estimem molt i no t'oblidarem mai.

La teva germana Rosa Mª