Arbres de pell gruixuda, formigues enrabiades.

Al Maresme encara que no estigui dins la nostra mentalitat col·lectiva, vivim en una de les àrees més forestals del país. A la nostra comarca hi tenim un arbre ben singular el suro (Quercus suber). El fet que necessiti viuere ne sóls silíccs (àcids), fa que tingui una distribució curiosa a nivell mundial. El trobem bàsicament a la comarca de la Selva, Vallés, Maresme, Gironés i Empordà a Catalunya i ja no el trobem més fins a Extremadura i àrees d'Andalusia. Fora de la Penísula el trobem al nord d'Africa Italia i Illes Mediterrànies.

Aquests és un arbre adaptat a les condicions mediterrànies i fins i tot als freqüents incendis que s'hi produeixen. Per això fabrica el suro, una protecció pel foc. Un cop passat l'incendi l'any següent rebrota per la capçada i té avantatge sobre altres arbres, com l'alzina (Quercus ilex) i els pins (Pinus sp).

Ara bé, des de l'antiguitat l'home (i la dona) ha explotat i aprofitat el suro. L'extracció del suro s'anomena pelar, i es fa amb unes destrals especials. L'arbre es pela per primer cop al voltant dels 12 anys, amb un 25 cm de gruix. El suro que se n'extreu és gris i rugós i d'una baixa qualitat i s'anomena pelegrí. A partir d'aquí creixerà el suro de debó que és més llis i te un color marró fosc i és més compacte, per tant de més bona qualitat. Amb aquests és amb el que entre d'altres moltes coses es fabriquen els taps. El treball de la pela es fa durant l'estiu i és molt feixuc per la calor, i per la presència al suro d'unes formigues no massa simpàtiques, els rebaixins o cuallevats (Crematogaster scutellaris).

Els rabaixins són unes formigues molt petites que fan el formiguer a l'escorça de suro. Són molt petites i tenen el cap vermell. El seu comportament agressiu és característic. Quan s'enfaden aixequen l'abdomen i no dubten en mossegar i inocular l'àcid fòrmic amb el fibló que tenen a la punta d'aquest. Els rebaixins foragiten de l'arbre insectes, segurament perjudicials per aquest, pel que en realitat tenen una relació amb l'arbre de mutualisma (ambdues espècies en surten beneficiades, l'arbre per raons evidents i la formiga per que té lloc per fer-hi el formiguer).

Donc ja ho sabeu quan passeu aprop d'un suro, no emprenyeu els rebaixins, ho notareu...

2 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

rafel

Mala fama

Enviat per rafel el Ds, 14/04/2012 - 06:33

Gràcies de nou Enric per les teves lliçons de biologia (em podem dir natura?) pràctica i de proximitat. Llegir-te és com sentir una veu en off que va encadenant records de vivències que tots hem tingut pels voltants d'Arenys.

Sense anar més lluny, dilluns de Pasqua vam caminar cap a la Font de la Figuerassa i algú es va aturar davant una surera observant les formigues. La Dènia i l'Ivó tenien ben clar que aquelles formigues, si eren vermelles, picaven. Jo em vaig quedar amb la idea de que no anàvem bé, que allò podia ser una plaga o una invasió de ves a saber quina formiga llunyana que havia travessat oceans dins un sac d'arròs.

Quina sorpresa llegir que fa una funció tan interessant. A partir d'ara la veuré amb altres ulls. Gràcies de nou.

amunt i bits!
Rafel

enricbadosa

Me n'alegro que t'agradi. Si

Enviat per enricbadosa el Ds, 14/04/2012 - 23:17

Me n'alegro que t'agradi. Si no els emprenyes els rebaixins no fan res. A mi m'agrada (se que sóc raro) mirar les formigues amunt i avall, i esbrinar que fan. En el cas dels rebaixins vaig descobrir que anaven i venien de la colònia de pugons que defensaven agressivament, igual que un pastor amb les ovelles increïble, oi? I això gratis i pujant pel rial de Bellsolei, a prop del Fangar