El mirall

” Qui és aquesta del mirall?”, li preguntava una dona a una nena d’uns dos anys, em sembla que eren avia i néta.

” Jo!”, deia la petita tota satisfeta de reconeixer la seva imatge al mirall.

” No, no ets tu, és una altra. Qui és aquesta nena del mirall?”, deia l’avia en broma. La nena, mirava la imatge del mirall, i tornava a dir ” Jo!”, orgullosa i riallera. L’avia continuava amb la broma, volia fer creure a la néta que el reflex del mirall era una altra persona. La petita cada vegada dubtava més d’ella i de la imatge que es reflectia davant dels seus nassos, al principi reia, ” com pot ser que l’avia no se’n adóni que la del mirall sóc jo”, deia el seu riure innocent. Mica en mica la nena va deixar de riure, de tant com l’avia li va repetir que no era ella, dubtava del que feia uns minuts li resultava tan evident.

Em va fer prendre consciència aquesta escena, tots i cadascun de nosaltres hem passat per aquest tipus d’aprenentatge vital que tan car estem pagant. El sistema ens ha adoctrinat i nosaltres obedientment hem après que el que veiem fora, al nostre voltant no té res a veure amb nosaltres, la imatge que ens ofereix el món és una realitat totalment aliena a nosaltres. Creient-nos aquesta mentida ens hem desprovist de la nostra responsabilitat, del nostre poder i en definitiva de la nostra divinitat. ” La crisi és la culpable de tot, la sanitat, la educació, la economia, el model d’estat, tot… tot se’n va en orris, sembla mentida com el govern no fa res. Protestem, reivindiquem, cridem!”. D’aquesta manera dirigim tota la nostra energia cap enfora malgastant-la, desgastant-nos i despullant-nos de tota responsabilitat, fent això neguem que la imatge que es reflecteix al mirall no sóm nosaltres sino un altre, com feia l’avia amb la néta. En aquesta negació donem tot el nostre poder al sistema i així seguim transitant aquest bucle tant perillós i desenfrenat.

El dia que ens reconeguem a fora, el dia que acceptem que tot, absolutament tot el que ens envolta ens agradi o no és el nostre reflex producte de la nostra creació, manifestació del que portem a dins, retrobarem el nostre poder i sabrem que per canviar el món el que hem de fer és canviar nosaltres.

I tu , de quina forma vols canviar el món?