El poble que no coneixia la seva platja

Normalment escric en aquest blog fets que esdevenen en el món natural, intentant informar i injectar curiositat i optimisme als lectors d'aquest. Avui no he pogut estar-me de canviar de format i com veureu estic molt emprenyat. Per tant us explicaré un conte (qualsevol semblança amb la realitat és...)

El poble que no coneixia la seva platja

"Hi havia una vegada un poble maresmenc que tenia una platja molt gran i ample, possiblement la més gran i ample de tota la costa nord de Barcelona. A més tenia un gran port que no tenia ningú més a la contrada.

Però la gent del poble no li donava massa importància. Els pobles veïns s’esforçaven amb més o menys encert a endreçar la seva platja, fent passejos (sempre discutibles), plantant arbres (o palmeres), posar gronxadors, per fer més boniques les seves més mediocres platges. Per contra l'anomenat poble maresmenc omplia la platja d’aparcaments de cotxe, amb zones blaves cares i salvatges. En cap cas la gent del poble s’havia preguntat que com és que la gent anava a la Costa Brava, a les Balears per fer turisme de platja, no seria que tenien unes platges naturals i boniques i que fugien del formigó i del trànsit?

De fora va venir l’ocasió d’arreglar la platja, cosa que com tot era opinable, però ni cas... Molts dels habitants pensaven que era malgastar diners en temps de crisi, que els diners es podien gastar en una altra cosa, que què farem amb els xiringuitos (ja se que s’ha de dir guinguetes), que si un nap que si que si una col. En front això l’ajuntament del poble va anar deixant morir la cosa, fins i tot un regidor que era o no era a la oposició, en una revista local, convidava als “ecologistes” a deixar la platja com estava que ja era natural. Aquest, com molts, tenia un concepte saharià del que és una platja, sorra, sorra i sorra. Ningú sabia que les platges mediterrànies tenen vegetació, i que hi habiten ocells, sargantanes i fins i tot i crien tortugues marines. Tampoc sabien, ni els importava, que tot això era compatible amb el turisme de platja, que tots ells volien, tal com sí sabien uns veïns del nord de la comarca.

A diferència de la majoria de contes, aquest no té un final feliç (o potser per molts sí), el poble maresmenc va continuar aparcant cotxes a la platja i omplint-la de pols l’estiu, i mai més va poder fer més bonica la seva gran i ampla platja...

Vet aquí un gat vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos, vet aquí un gos vet aquí un gat i aquest conte s’ha acabat..."