La desembocadura de la Riera d'Arenys

Aquest apunt recull la proposta de l'Enric Sierra de debatre sobre l'estat de la desembocadura de la Riera d'Arenys. Estic d'acord amb ell que és el punt més lamentable i trist del nostre municipi i coincideixo amb el comentari d'en Marc Soler que, malgrat ser un tema de platges, costes i protecció mediambiental, són debats diferents respecte al que ha plantejat l'apunt de l'Enric Badosa sobre "el poble que no coneixia la seva platja·.

Les imatges que il·lustren aquest apunt són fetes diumenge passat, a l'acabar la tempesta que va caure a mitja tarda. Va baixar una bona rierada, però quan vaig arribar-me a la Riera, l'aigua que arribava a mar només sortida del col·lector d'aigues residuals i de les bombes, que treien l'aigua que es filtra des de les clavegueres de Platja Cassa i que inunda el pas soterrani.

Crec que tota l'aigua que sobreixia era tota la que arribava a l'estació de bombeig, que em va semblar que estava aturada. Això no és una novetat, fa temps que passa. Quan hi ha tempestes l'excusa és que el sistema de clavegueres queda sobresaturat per l'entrada d'aigua pluvial. En aquests casos l'abocament a la Riera se l'enduen els bots i l'aigua enfangada ho dissimula.

Hi ha vegades, però que el sistema falla a ple sol, i aleshores no hi ha excuses, ni raons. S'afegeix al desori el problema de sedimentació de sorres, i la cota del nivell del mar... com a reconeixement, haver sortit repetidament, a pràcticament tots els informes Coastwatch de Greenpeace de la darrera dècada.

I, encara que en Jaume sempre preferia trobar solucions abans de perdre energies buscant els culpables, sí que cal saber que bona part del problema rau en el volum d'aigües negres i capacitat del sistema de transport cap a la depuradora. En aquest punt hi conflueixen tots els abocaments d'Arenys de Munt i bona part dels d'Arenys de Mar.

La solució definitiva, proposada pels tècnics, fer que la claveguera d'Arenys de Munt anés directament cap a la depuradora, situada als límits comuns del dos Arenys i Canet. Des de l'Ajup per un traçat que els darrers anys ja s'ha obert pel gas o per la xarxa d'aigua potable.

Una obra que no és barata i que, en el seu dia, va aconseguir un compromís del Conseller de Medi Ambient (quan n'hi havia) perquè fos inclosa en la planificació del que es podia finançar a través de la Disposició adicional tercera de l'Estatut (recordeu aquesta història?)

I aprofito per insistir en el debat sobre el nom de la Primera platja, com se la coneixia les darreres dècades del segle XX, i que d'un temps cap aquí és diu de la Picòrdia, encara que no es correspon amb el lloc on havia estat. Sembla que en alguna època també se l'havia anomenat Platja de la vila, o sigui que podríem anomenar-la Platja d'Arenys, i així encara ens sentiríem més compromesos perquè fos l'espai més digne de la vila.