despreocupar-se

“… no caldrà que us preocupeu de res, jo me’n ocupo de tot…”, va dir un munt de coses més, però aquesta frase va ser la que ens va convèncer.

Dissabte que ve en Borja i jo ens casem, vam decidir celebrar-ho a casa amb la familia i els amics. La primera idea va ser cuinar-ho tot nosaltres, llogar taules, cadires, plats, coberts, copes, parasols, posar música, servir les begudes, rentar els plats, les estovalles…. buf, només d’escriure-ho ja em canso. Afortunadament va apareixer l’Enric que acaba d’instal.lar un espai gastronòmic al poble, la proposta que ens va fer ens va semblar perfecte, tal i com he dit el que ens va convencer va ser la frase “… jo me n’ocupo de tot…”. Ara a cinc dies del casament en Borja i jo estem tranquils i relaxats, l’únic que fem és ocupar-nos de plantar plantes al jardí i cuidar l’hort!

Sovint parlo amb persones que em diuen, ” Això de creure en Déu és una collonada…no existeix… és una presa de pèl….si home, només em faltava això…jo d’aquestes coses passo, la veritat…”. Me’n adóno anem estressats, sentim frustració, rabia, les coses no surten i fem de la vida un camp de batalla durissim. Pensem erroneament que hem de fer tota la feina, hem aprés que la vida és esforçar-se i treballar dur, ens carreguem de tantes coses que no ens pertoquem que acabem tristos, desanimats i contracturats.

Abans escoltava i callava, entrar en certes discussions i sobretot en temes tan íntims em sembla una falta de respecte, una pèrdua d’energia i temps. Ara en canvi, acostumo a respondre que creure en Déu, o com el vulguis anomenar, no és una qüestió de ser religiós, ni de devoció, ni tan sols d’espiritualitat. Creure en Déu és una qúestió de pràcticitat, és comodissim. Creure en Déu és tenir la consciència que hi ha un altre qui s’ocupa de les coses de la nostrea vida, nosaltres només cal que tinguem la intenció clara del què volem, i a partir d’aquí permetre que ell s’ocupi de tot, donant l’espai que mereix per a que faci la feina per a nosaltres. Tal i com hem fet en Borja i jo amb el nostre casament, nosaltres el gaudim i l’Enric fa la feina.

Viure desde aquesta prespectiva ens fa lleugers, lliures, poderosos, agraïts, humils i sobretot ens permet viure la vida desde la alegria, la pau i la confiança.

I tu, com permets que Ell treballi per a tu?