Orquídies que no són d'Arenys...
Enviat per enricbadosa el
A Arenys tenim molt ben conegudes les orquídies, ... o no?
Coneixem molt bé l’anomenada orquídia d’Arenys (http://www.arenyautes.cat/node/484), que en realitat és originària de l'Índia, i que va arribar a la nostra vil•la encara ningú sap massa ben bé com.
Ara a Catalunya tenim orquídies salvatges, i tot i la seva mida minúscula, tenen formes i dissenys espectaculars, que res han d’envejar a les tropicals (Paphiopedilum, Phalaenopsis i Cymbidium).
La paraula orquídia bé del grec que vol dir testicle, caram!! El fet és que aquestes plantes tenen dos bulbs, un que alimenta el creixement de la planta enguany, i un segon que a la vegada s’engreixa com a reserva de la floració del any següent (plantes previsores), i així any a any.
La seva estratègia és fer moltíssimes llavors petites, tant que no tenen suficient energia per germinar, fet que les obliga a trobar un fong que gràcies a la simbiosi amb ell poden germinar. Això fa que la probabilitat de germinació sigui molt petita i sumat al fet que des de que la llavor germina passaran un vint anys fins a que la planta floreixi, fa que trobar una orquídia salvatge, sigui un fet excepcional.
Aquestes plantes a més no deixen de sorprendre, sobretot el grup de les anomenades abelleres. Aquestes per ser pol•linitzades imiten la olor i la forma de la femella de certes abelles, i aquests en “copular” amb la flor (pseudocòpula), s’emporten tot el pol•len de cop (queden els estam enganxats al cap de d’insecte). Destacar a més hi ha una espècie endèmica de Catalunya l’abellera catalana (Ophrys catalaunica), que paradoxalment va ser descrita per una parella de botànics austríacs al 1976, enlloc de catalans (prova de com estava el coneixement del nostre patrimoni als setanta).
Les orquídies salvatges els agrada els sòls calcaris, fet que fa que aquestes plantes siguin molt rares al Maresme, que te sòl silícic.
