Compromís

” Per què et cases?”, em sobtava aquesta pregunta, ” Doncs no sé… perque em ve de gust… perquè vull…”, solia sortir del pas amb frases poc compromeses. Quan deia que em casava, el que esperava escoltar era el clàssic enhorabona, felicitats i coses per l’estil, però no una interrogació, ” Per què ho fas?”.

Ara, un cop casada i des de la distancia agraeixo que tantes persones em preguntessin el “per què del casament”, això m’ha conduït a la resposta profunda, la real, a l’aprenentatge a través d’aquesta experiència, ara sé conscientment perquè em volia casar: per experimentar el què significa el compromís i per a saber que té diferents nivells. Aquest aprenentatge no només ha estat vital pel casament sinó que l’aplicaré a tots els aspectes de la meva vida.

A l’inici de la relació amb en Borja, en plena efervescència, l’únic que sabíem és que volíem estar junts el màxim temps possible. Mica en mica, interiorment vaig començar a sentir que volia estar al seu costat no només per a passar-ho bé, sinó per a aprendre un munt de coses, evolucionar com a persona i com a parella. Vaig sentir el que significa el compromís, molt endins. Suposo que a ell li passava alguna cosa similar ja que va arribar el moment en que tots dos vam verbalitzar el nostre desig. El compromís va deixar de ser una experiència íntima i individual, a ser una experiència compartida, aquí va agafar més força. Vam decidir casar-nos i vam voler compartir-ho amb qui estimàvem. Llavors el compromís va transformar-se en una acte públic, ho manifestàvem davant de tothom! En aquest precís instant el compromís va arribar seu punt àlgid, "Fins al final", em va dir en Borja mirant-me als ulls, davant de 160 ulls que ens observaven amb atenció.

La paraula compromís està poc de moda últimament i a vegades té connotacions de obligació i deure, és una llàstima. El compromís et dóna llibertat. Erròniament hem aprés que les coses s’aconsegueixen gràcies a la voluntat, l’esforç i la acció, i així anem per la vida, frustrats, cansats i tristos. En canvi, el dia que entenem que les coses no s’aconsegueixen, sinó que les atraiem des de la calma, la no acció i la fluidessa ens trèiem un gran pes del damunt. El compromís és l’iman més poderós, sobretot quan passa de ser una experiència subjectiva a ser una manifestació pública de la nostra voluntat.

No creguis ni una sola paraula del que et dic, en tot cas fes-ne la prova. Investiga quina és la crida de la teva ànima, segella un compromís amb ella i crida’l als quatre vents, llavors prepara’t pels miracles!

I tu, a quin nivell de compromís vius la teva vida?