Respectar els arbres, les plantes i els ocells

Són dos quarts de sis de la tarda i la placeta bull. Un nen de set anys plora desesperat. Ha trepitjat la pilota de plàstic amb tanta mala idea que s'ha fotut una llet digne de sortir als espantosos i poc creïbles programes de vídeos domèstics. Un cop a terra, el nen es queda aturat, i tarda uns tres segons a reaccionar. Fins que no veu que algú el mira, no comença a treure llàgrimes i més llàgrimes. Un avi vestit d'hivern quan ja és estiu s'ho mira tot com aquell que ja ho té tot fet. Em fa angúnia veure que porta un jersei de llana i espardenyes d'estar per casa. Seu sol en un banc de ferro, preciós. Té la mirada perduda, fins que troba que l'observo, i em respon amb un somriure forçat, indiferent. A les escales de la placeta -les mítiques escales de la placeta!- hi ha dues mares que s'expliquen coses. Que si ja m'ha vingut la regla, que si m'agrada més en Buenafuente que en Tardà, que si les cireres van a sis euros, que si el meu marit es depil.la... Parlen en veu baixa, però se n'adonen que el so arriba fins al racó on les miro. I elles em miren amb mala llet, com tractant-me de xafarder. M'agrada la placeta perquè no hi ha gronxadors, ni tobogans, ni històries d'aquestes. Reivindico que un nen s'ho pot passar bé en un espai lliure sense necessitat d'enfilar-se en un joc infantil horrorós i perillós. Un gronxador és una font de discussió continua. Hi ha bufetades per pujar sobre una estructura metàl·lica inestable i estèticament cridanera que ha provocat milions i milions de viatges a l'hospital estil "Kramer contra Kramer". A la placeta d'Arenys els nens xuten, s'amaguen, es peguen i corren amb llibertat i sense res que els aturi ni que els faci nosa, com ha de ser.

Em fixo en una placa que hi ha en un cantó de la plaça, que posa "Respecteu els arbres, les plantes i els ocells". Em miro com un nen gros, lleig i amb pèl moixí sota el nas apallissa un nen petit, encara més lleig i amb mocs secs sota el nas. Però decideixo no intervenir, perquè el nen gros, lleig i amb pèl moixí sota el nas està apallissant un nen petit, encara més lleig i amb mocs secs sota el nas, però en cap moment ha perdut el respecte als arbres, les plantes i als ocells.

8 de juny de 2005

Originalment aquest text es va publicar aquí