No fer res.

” Què feu aquí?”

” Res”

” Res? Què vol dir això?”

” Aquest és el Taller de No Fer Res”

” I com es fa això?”

” No es fa, aquesta és la gracia. Vols Provar-ho? Seu amb nosaltres”

Fa un parell de setmanes em van demanar de fer un Taller de Ioga per a nens i nenes a la Escola La Presentació d’Arenys de Mar. Vaig dir que sí encantada, tinc el convenciment que el ioga i la meditació s’han d’experimentar desde petits, per anar forjant l’adult sà i feliç que la humanitat necessita com l’aire que respira. En arribar al pati de l’escola vaig observar tot el bullici de nens i nenes corrent d’aquí allà, fent volar estels, fent figures amb globus, fent dibuixos, fent partits de futbol… em vaig situar al meu racó i quan van anunciar per megafonia ” Comença el Taller de Ioga!”, van venir tots els nens corrents, rient i amb ganes de començar.

Vam fer el taller tal i com el tenia programat, el que jo no esperava és el que va venir després, que no tenia en absolut previst. En acabar, vaig seure a terra, xerrant amb una colleta de nens i nenes que no marxaven, ” Què vol dir això? I això altre? I aquesta paraula rara?”, em preguntaven amb curiositat. La qüestió és que vam quedar-nos més d’una hora xerrant, callant, respirant i inclús meditant tranquil.lament. El raconet del ioga es va convertir en un oasi de calma, silenci i serenitat enmig del bullici, del soroll i les corredisses. Es per això, suposo, que despertava la curiositat de tants nens i nenes que se’ns acostaven i volien provar què significa No Fer Res.

Ens han ensenyat a ser homes i dones d’acció i això és el que ensenyem als nostres fills i filles: ” Fes els deures, estudia, ves a futbol, a ballet, a informática, a música, esforça’t!”. Ens identifiquem amb el que fem i amb el paper que representem d’acord a la etiqueta que un dia ens vam penjar, ” sóc advocat, sóc enginyer, sóc informàtic, sóc professor…”. Sóm en la mesura que fem i mica en mica sóm engollits per l’espiral de la “acció que mai és suficient”, no ens enrecordem que el fer mai és suficient si oblidem el Ser en majúscules.

De què serveix l’acció si no està profundament arrelada en el sentit del Ser? I com saber quin és el sentit del Ser? Precisament no fent res en absolut, donant-li l’espai que mereix. Al principi potser no és fàcil, a l’ego no li agrada gens pensar que no és res, però mica en mica, amb disciplina i compromís reconquerim el sentit del Ser, invertim l’ordre de les coses i transformem el nostre Fer en expressió autèntica del nostre Ser.

I tú, quan et decidiràs a no fer res? Quan et decidiràs a experimentar el Ser?