Un gegant entre els petits.

Durant les hores de calor no és difícil veure formigues atrafegades amunt i avall, fent digne la faula. A Catalunya tenim unes 150 espècies diferents d’aquests interessantíssims animals.

L’espècie més gran de formiga a casa nostre és Camponotus cruentatus, on les reines poden assolir 1,8 cm i les obreres 1,5, mentre que els mascles no assoleixen el centímetre.

Les formigues tenen una organització social digne dels règims més autoritaris, i haurien de ser bandera de les feministes. En un formiguer tots els individus són femella, només un, la reina, es reprodueix. Aquesta viu uns quants anys i va posant ous amb l’esperma que va emmagatzemar durant la seva primera còpula (pot durar-li alguns anys). Tots els individus que neixen d’un ou fecundat són femelles, que la femella reprimeix que se’ls desenvolupi els ovaris amb feromones (hormones que actuen en un cos diferent del individus que l'ha fabricat). Un cop l’esperma de la reina s’acaba dels ous no fecundats, surten mascles alats, que fecundaran la reina o d’altres reines verges...

Camponotus cruentatus és freqüent a les zones mediterrànies i s’alimenta de mel i nèctar, però també de carronya i també són hàbils caçadores d’animals més grans que elles. També cuiden i protegeixen els pugons i larves d’algunes papallones (http://www.arenyautes.cat/content/una-invasi%C3%B3-estiuenca-la-papallon...) que els proporcionen sucres.

En realitat el formiguer (que pot tenir varis milers d'individus), funciona més com un individus que com un conjunt d’aquests, on es prima el bé comú enlloc de l'indvidual (una formiga morirà defensat el formiguer, en el fons defensa els seus gens, ja que totes són germanes). En els temps que corren, alguns haurien d’aprendre una mica de les formigues.

Quan vulguis matar una formiga... pensa abans que estàs apunt de matar una meravella de la natura i l’organització social.