Mestres de Mestres

Santi Trullenque, cineasta, amic i realitzador del programa, em fa saber l’emissió de les entrevistes, exceŀlents per cert, que ahir passaren pel 33. Mestres de Mestres. Vinyoli hi interviuà Raimon, cantautor, i Eudald Carbonell, arqueòleg i antropòleg. Raimon, amb aquella mena de serrell retallat que trobo tan lleig, noto que s’escolta i s’agrada quan parla. Raimon ha aportat molt al país, sí, i diu que va tenir molta sort amb els mestres que tingué. Els esmentà i prou. Sensació que es magnifica ell mateix. Ressonància internacional, diu. Força irrellevant tot plegat. Més aviat lamentable. Fins i tot quan a la conversa apareixen Fuster, Pla i Espriu, i àdhuc Ausiàs March. Descrèdit de la realitat. ¿Què els diria avui, als mestres que tingué? Els demanaria perdó, reconeix.
Molt més interessant em semblà la intervenció d’Eudald Carbonell. El llenguatge com a cosa innata al gènere, però no pas a l’espècie. Distinció entre gènere humà i espècie humana. Distinció entre Hominització i Humanització. Carbonell apareix molt més natural i proper que Raimon, més pagat d’ell mateix. Primer és el coneixement, després el pensament. Primer conèixer la pedra, després pensar-hi. Relació clau la de mestre i deixeble. Com més saps més pots ensenyar. Aquesta obvietat avui tan oblidada a les llars d’infants i adolescents en què han acabat convertits els nostres centres d’ensenyament. Educar-nos en consciència i en coneixements i no en valors, que només són útils als qui no saben. Energia de les interaccions. Foc o televisió. Foc. I la primera cosa, conèixer les dones. I tot allò que es pot pensar es pot fer. Rialb, París, Gerges Laplace. Construir pensament a partir del coneixement. Disciplina. Conèixer les coses com són. Urgència: compensar els avenços tecnològics amb l’adopció de comportaments públics i privats més acostats a la nostra humanitat, a la nostra dignitat, i allunyats de la depredació insensible d’ara mateix. Tenim 20 anys per fer-ho. No és gaire i anem molt justos. Iŀlusió, però. I un plaer sentir i escoltar Eudald Carbonell, de veritat. De tant en tant hi ha programes així a la televisió. Mestres de Mestres.
www.miquelcolomer.cat