Trencar el mur

” Uala… ho he fet!”, em vaig dir, “estava fora del restaurant a Candem, el meu barri preferit de Londres, xerrant amb el propietari, en anglès, fent broma i passant-m'ho genial, de sobte prenc consciència de que encara duia el davantal posat! Què fort col.lega!”

Ahir parlava amb la meva filla Mar per skype, sembla ser que divendres per la nit va conèixer el propietari d’un restaurant de Candem i li va proposar treballar-hi diumenge.

” Al principi em vaig dir ni de conya, no podràs, tot de gent nova i una feina que no he fet mai a la vida, que va, que va, passo tu….però mentre em deia això, el que acostumo a dir-me sempre, de sobte penso, bueno Mar, ja n’hi ha prou! ara et privaràs d’anar a currar el diumenge i tenir una experiència diferent? Si tu t’has posat aquesta barrera mental, tu també la trencaràs! Llavors vaig dir-li al col.lega que sí que hi aniria. M’ho he passat molt bé, és molt majo el tio i m’ha dit si hi vull tornar. Em sento feliç de saber que puc fer el que em proposi!”.

M’encanta sentir histories com aquestes! Em recorden que som creadors de la nostra vida, que en sóm responsables cent per cent de tot el que experimentem, ens agradi o no ens agradi. A vegades és dur acceptar que ens limitem, autosabotegem i autoenganyem d’una forma tant descarada, però encara és més dur no acceptar-ho. ” …si jo he posat l’obstacle, jo el penso treure…”. Aquesta és l’actitud que ens permet madurar, evolucionar i fer-nos responsables dels nostres processos vitals en comptes de responsabilitzar als altres i al món en general de les nostres limitacions.

I tu, quan començaràs a treure els obstacles de la teva ment?