El mestre autèntic

" Saps què? Prefereixo anar a comprar els pebrots envasats i nets al supermercat!", vaig dir a en Borja en broma. Portava més de tres hores a l'hort, passant el motocultor, treient males herbes i acabava de plantar cinquanta tomaqueres, estava rendida.

" Però què dius? Tu segueix amb l'hort que aixì t'estalviaràs psicòlegs, gimnàs i totes les formacions carissimes", em va comentar en Borja molt seriòs.

He anat a la Universitat, tinc una llicenciatura, un parell de post graus, masters, deu mil cursos de dret, coaching, ioga i tot tipus de tècniques d'autoconeixement i millora, però si m'hi paro a pensar, com l'hort, res de res. A través de la experiència directa amb la terra reconnecto amb una saviesa sense la qual, tota la resta seria un castell de naips sense fonaments.

A través de l'hort experimento que no existeix la vida sense la mort, que formen part d'un gran tot i que en realitat són el mateix. Aprenc sobre els cicles naturals de la terra i les estacions, el sol i la lluna que la natura té el seu propi ritme i velocitat. Que hi ha moments per a sembrar i d'altres per a collir, l'hort em manté en el present , al ara i aquí i a la acceptació plena del què és. Em meravella el misteri, la força que no es veu i permet quer tot flueixi amb harmonia.

En canvi observo el món i me n'adóno que vivim totalment desconnectats dels nostres orígens, cicles i ritmes, ens hem tornat esclaus del temps, vivim pendents del rellotge, el calendari, la agenda i la programació de la tele. Estem tant allunyats de nosaltres mateixos que ja no sabem ni qui sóm i quan el petit món i estructures que hem creat s'esvaiex sense remei, perdem la nostra identitat i ens morim de por " que tot torni a ser com abans" protestem i ens queixem sense entendre res de res. Quan en realitat no és moment d'entendre res, sino de recordar qui Sóm de veritat, no és moment de mirar enfora, sino endins, no és moment d'apuntalar les estructures velles sino de crear-nne de noves.

Es moment de ser conscients que els canvis, transformacions i revolucions autèntiques i reals es duen a terme en la foscor i silenci del nostre interior, tal i com la llavor du a terme sota la terra. Que només a través d'aquest procés intern, silenciós i solitari serem capaços de germinar, florir, creixer i donar fruit, compartint el millor de tots nosaltres, tal y com el meu hort em mostra cada dia.

I tu, on inicies el canvi? Com propicies la transformació de món? Et perds mirant enfora o et trobes mirant endins?