Dia tranquil, el Pompidou i els Jardins de Luxembourg
Enviat per fani el
Avui ens relaxem, comença el cap de setmana i ens podem despertar a l'hora que vulguem. Ja em vist gairebé tot el que volíem de París, ens queden quatre cosetes, però per veure-les tranquil.lament.
Comencem per el Centre Pompidou en el cor del barri del Beaubourg. No se si m'ha agradat més per fora que per dins. El veiem com un edifici al inrevés, que mostra el seu interior i això és el que li dona aquesta estranya bellesa. Imagino, i això no son més que coses meves, que és un homenatge a la bellesa interior que tots, més ho menys amagada, tenim dins.
La visita comença a la cinquena planta de l'edifici i en principi s'hauria d'anar baixant. Les plantes quarta i cinquena acullen les exposicions permanents i la resta les exposicions temporals, una biblioteca i altres serveis. No hi ha més de cinc plantes i una gran distracció per els més petits, és pujar i baixar per les escales mecàniques envidriades d'on s'observa una fantàstica vista de la plaça i de París. Ens equivoquem i entrem per la quarta, però tant se val.
L'exposició (començant correctament) comença a lo grande amb Els Blaus de Miró, ràpidament la canalla la reconeix, especialment El Segon Blau, que van treballar força a l'escola.
Continuem admirant tot el museu d'art modern. Les nenes em pregunten, i això que és i em diuen això ho se fer jo. I la veritat és que no se que contestar.
A mi l'art o m'agrada o no m'agrada, em fa sentir coses o no me'n fa sentir, però no l'entenc en absolut. Com enyoro en aquests moments a en Joan i l'Àngels que em podrien explicar cinc cèntims de tot plegat. Joan!!! si em llegeixes el pròxim viatge a París l'he de fer amb vosaltres!!!
Picasso, Dalí, Matisse, Kandinsky o Braque. Els admirem i m'adono que el Pompidou, junt amb Orsay o el Rodin o l'Orangerie, son llocs molt mes interessants per la canalla. Museus petits, molt més tranquils, amb una temàtica més especialitzada, que ells entenen i comprenen molt més bé que el gegant Louvre on et perds i no acabes veient res de res.
Amarats d'art sortim en direcció a la Plaça Stravinsky a descansar els peus una mica, un lloc genial que no em cansaria de visitar. Avui no dinem a la Creperia Beaubourg, avui ens hem comprat uns creps de Kebab i ens els menjarem al terra de la gran plaça que hi ha davant del Pompidou a veure passar gent.
La zona de les Halles i Pompidou està repleta de llocs on et fan menjar per emportar. Creps, kebabs, panninis, pizza, arros xinès...És una bona opció per menjar econòmic, si no t'importa després seure al carrer.
Dinant ens distrèiem observant els artistes de carrer que amenitzen l'estada a la plaça i ens adonem d'un estrany ritual per el que passen les futures núbies a mode de despedida de soltera. En una punta n'hi ha una que ridículament disfressada demana autògrafs als artistes de carrer.
Més aprop n'hi ha una altra que dibuixa una parella a canvi d'uns diners per sortir de marxa. No ens en podem resistir i li demanem que ens dibuixi per experimentar en carn i ossos aquest ritual i sentir-nos més francesos. I no cal dir-ho per tenir tema per escriure aquest bloc.
S'hi està massa bé en aquesta plaça, potser ja no hauríem de fer res més avui a París, però tot i que ja em descartat la Sorbona, el museu d'Orsay i les parades de llibres del Sena per una altra visita a la ciutat ens dirigim a jugar a barquitus als Jardins de Louxembourg.
Anem al Barri de Luxemburg, bé el districte és el sisè, per tant encara ens trobem dins del barri llatí, (començo a ubicar-me, serà un subbarri??) amb autobús i així ens fem una idea del que hi anem a veure. És un bonic barri on la gent hi viu, no hi ha grans zones comercials i te el major parc dedicat gairebé exclusivament als nens de tot París.S'hi pot muntar a cavall, jugar a tenis o a petanca, hi ha moltes àrees de jocs, hi ha prats i boscos i hi ha un bonic palau presidint-ho tot. També hi ha zones on pots aparcar els infants semblants a les de l'Ikea però al aire lliure.
Costa una mica trobar els serveis, però n'hi ha. La pega...Dons hi ha força vent. I començo a sospitar que és una zona ventosa, ja que els barquitus que es lloguen tots son de vela.
Just davant del Palau hi ha una gran font on naveguen un centenar de velers en miniatura, fem lo propi i en lloguem un per el mòdic preu de 5€ la mitja hora, que per ser París no està malament.
Es tracta d'empènyer el teu vaixell amb un pal i la resta la fa el vent. Vaja que el porta fins un altre racó de la gran font. I així una vegada i un altra fins que et cansis o hagi passat la mitja hora.
Has de tenir clar quin es el teu veler per no empènyer el d'algú altre i crear una crisi. El nostre porta la bandera holandesa, preferíem la pirata però ja estava llogat. En Guillem va d'una punta a l'altra de la font buscant el seu bonic veler. La veritat és que la font fa goig de tant acolorida.
L'ambient dels Jardins de Luxemburg és ben diferent del del Beaubourg, és més familiar, molt més homogeni, mires al voltant i respires classe mitjana blanca benestant per tot arreu.
Deixem el veler al seu lloc i abandonem els ventosos jardins de Luxemburg en direcció el Panteó.
Cansats, encara tenim ganes de monuments i turistes. Avui no havíem rebut la nostra dosis de cues i empentes i crec que la comencem a necessitar.
No cal transport públic per arribar-hi, està com si diguéssim a la volta de la cantonada, si aquesta expressió existeix en català.
El Panteó, com el seu nom indica és un edifici neoclàssic dedicat a guardar els cosos dels personatges il.lustres francesos per la eternitat. Aquí trobem a els esposos Curie, emetent radi a tot turista que hi passa per davant, al sindicalista Jean Jaures, a Emile Zola, a Victor Hugo, Voltaire, Rousseau, Marat, Alexandre Dumas a un sense nombre de soldats de la primera i segona guerra mundial que devien fer algun que altre mèrit i hi ha un petit homenatge a les víctimes de la Revolució (no els seus cosos).
Una altra cosa per la que no us podeu perdre el Panteó, és que allà, en 1851, el senyor Lleó Foucault va instal.lar el seu famós péndul. Ho va fer aquí degut a que la gran altura de l'edifici facilitava l'experiment.
Aquest experiment pretenia demostrar la rotació de la terra, ho explico per aclarir als no físics. Actualment en veiem una réplica.
Oblidem Sant Sulpice i els seus frescos d'Àngels Assassins pintats per Delacroix per recordar-ho en una altra visita i ens anem cap a casa.
