L'efecte papallona

Voldria parlar d'altres temes, però inevitablement el moment és el que és, i ara toca parlar de la nostra independència.
D'entrada, intentaré evitar, en lo possible, tota una floritura d'anàlisi del moment polític, així com dels vaticinis que personatges de tota mena, historiadors, polítics i periodistes sobretot, en fan de la "carnassa" que està servida. La veritat és que analistes en surten com a bolets quan plou a l'hora, i fins i tot, te'n trobes a sota la catifa de casa.
La situació i les perspectives al nostre país han canviat molt darrerament i sembla com si tot s'hagués girat com un mitjó. L'altre dia ho comentavem, amb un dinar familiar, i una persona d'edat i seny em feia reflexionar al voltant de tot plegat. Qui ens ho haguera dit, fa només quatre dies, quan la nostra única vàlvula d'escapament era el futbol, i només podíem treure la ràbia contra aquell pobre àrbitre que mos xiulava en contra del barça per "esclafar-nos la nostra dèria nacionalista".
Quin element ha desencadenat tot això i amb tan poc temps? No ho sé, amics, però quan allà a la facultat l'inefable professor Manel Delgado, en la meva època d'estudiant, ens hi va fer descobrir la llavors novedosa teoria del caos, sempre m'ha fet ballar la closca. Allò del sistema de les variacions climàtiques de Lorenz sempre m'ha interessat, i això portat a la complexitat dels moviments humans i de població no deixa de tenir, si més no, la seua gràcia.
Tornant al tema que ens ocupa, potser hi ha hagut/hi ha factors o elements que sen's hi escapen...Perquè qui nega que no hem tingut moments històrics de tota mena, què, per una raó o altra, hagueren pogut desembocar en una situació semblant a la què estem vivint actualment?
Sí, ja sé que em direu que la fotuda crisi que estem patint ha estat un factor deesencadenat, d'acord, però, n'hem patit moltes de crisis o, si més no, situacions històriques que ens hagueren pogut dur  al crit multitudinari de la independència: majories de l'Aznar, boicots als nostres productes, ofegament de la llengua,...
Què ha passat, doncs? com ja us ho he dit, la meua capacitat d'anàlisi és molt limitada. Però, sí que vull fer fefaent una cosa: les persones som animals simbòlics per excel·lència. Crec què un dels encerts que hem fet ha estat incorporar a la senyera l'estel de cinc puntes, ni falç i martell, ni espases, armes o d'altra mena d'icons. L'estelada ha arribat al cor i la ment de la nostra gent. Tothom ha entés el
seu missatge i ens hem sentit units en la mateixa causa. Bona lliçó, companys. Ara només resta el mantenir-nos units. D'altra manera, les garrotades dels intolerants ens hi cauran per totes bandes.