No m'aixecaràs la camisa!

No m'aixecaràs la camisa, noi, no maixecaràs la camisa. Aquesta és la resposta que un company en dóna quan estem tenint una conversa tranquil·la al voltant del tema de la independència de Catalunya. Jo li plantejo el tema d'una manera natural, sabent de bell antuvi que és una persona gens convençuda. Ell no és de cap partit de dretes ni molt menys, però el seu pensament àcrata, no compromés, lector de diaris tipus "el país" i de tendència lliberal, em posa una mica en guàrdia al respecte. Jo començo parlant-li de les bondats de separar-nos, i més al moment econòmic actual, de la voluntat popular, de la història del poble català, ...Poc a poc, segons ell, va desmuntant-me els meus arguments. Mira, xiquet, tot el què dius està molt bé, però deixeu-vos de cabòries. Espanya, avui en dia, és una entelèquia, i Europa encara més. La realitat són les superestructures, els lobbis, el gran capital. Ni la mateixa Merckel té les mans lliures, l'Obama no pinta un rave, el pobre Rajoy... On vols anar a parar? li pregunto. Mira, em diu, els catalans sempre hem sigut un poble emprenedor, ens hi hem adaptat a totes les circumstàncies, i hem tirat endavant, però també som un poble conservador, ens hi fa por el trencament. Si en Franco hagués estat una mica més intel·ligent, o hagués estat més ben aconsellat, donant-nos una mica de peixet, s'hagués ficat els catalans a la butxaca. Perquè en el fons, volem seguretat, que ens deixin fer els nostres negocis. El catalanisme d'esquerres no té res a pelar, perquè d'esquerres només tenen el nom, s'omplen la boca amb les polítiques socials i volen viure com a burgesos, a més, i per acabar-ho d'adobar, hi ha una vena històrica anarquista de recel cap a formacions més centristes o a la dreta que sempre intentaran boicotejar-los. Caram! li dic, ¿i si amb les urnes surt, com es preveu una majoria que vol la independència, com quedaran els teus arguments? Segueix, no t'hi capfiques, no ho rebentaran els espanyols, que ara només fan que bordar, ho farà un nul reconeixement  a la vostra causa per part del món internacional, i no pas enviant exècits com a la guerra de secessió, sinó de manera molt més eficient i subtil. El món de les finances no està per històries de conflictes a dins d'un estat, com el cas d'Espanya. "ja us ho fareu, ens diran". L'única via és el diàleg i l'acord amb l'estat, i aquest no està per òsties, Aquesta és la diferència amb Escòcia. Mira als bascos, com els hi va. Ells van a la seva, tenen amarrat el concert i ja vindran temps més bons...

Bé em sento una mica aclaparat, i no sé si he perdut el temps amb aquesta persona. De tota manera, seguirem lluitant,li dic, i potser algun dia ens hi trobarem i ho veuràs tot d'una altra manera.