La meva mestra, la mort.
Enviat per eulalia el
” Què hi perds?”
” Tinc por…”
” No tens res a perdre i tot a guanyar. Atreveix-te, sigues valenta, si no ho fas perdràs l’aprenentatge i te’n penediràs”
” És que em sento tan sola…”
” Em tens a mi, t’acompanyaré sempre que tu em donis permís. T’esperonaré a que exploris els límits, més enllà del que coneixes, més enllà del que imagines. Si em dones permís, juntes farem coses grans. Viuràs la vida que mereixes, viuràs la magnificència de la teva ànima. Però si no em dones permís, em retiraré fins que sigui l’hora, però llavors…ja no serà el mateix, i ho saps”.
” Endavant!
Fa deu anys vaig iniciar una relació que m’ha canviat la vida. Eren moments de transformacions molt desafiants, en dos anys havia mort la meva mare i la meva germana i estava en ple procés de divorci Em vaig acostumar a anar al Cementiri d’Arenys de Mar, no perque hi fossin elles enterrades, sinó perquè el lloc em permetia el silenci que una casa de cinc nens no té.
Un diumenge de tardor, al vespre, mentre es feia fosc, asseguda en un banc plena de dubtes, pors i preguntes em vaig sorprendre amb aquest diàleg amb la mort. Sí, sí, has llegit bé. Em vaig sorprendre mantenint una conversa cordial amb la mort, com si fos la meva amiga de tota la vida, cada pregunta tenia la seva resposta, m’escoltava desde un espai que jo desconeixia i que em portava a explorar una Eulàlia totalment nova, fresca i autèntica que feia temps enyorava.
Desde llavors som inseparables i he descobert que Ella en realitat sóc jo, la Mort és la Eulàlia que transforma, flueix en el canvi amb coratge, accepta la realitat i la millora, obre nous territoris, viu el camí de l’ànima, és transparent, real i autèntica. La Mort és la Vida viscuda desde la consciència de saber qui sóc de veritat, és la llibertat del Ser, la plenitud, la acció sincera. La Mort és la meva amiga,la meva Mestra i el meu Jo més profund.
I tú,quina relació tens amb la Mort?
