L'ètica del compromís i la no-manipulació dels altres

Arran de situacions personals viscudes i veient com es desenvolupen les coses que ens afecten, permeteu-me que aporti unes petites reflexions al respecte. Paga la pena de no oblidar que en el món en què ens hi movem estem actuant, i interactuant, amb persones i coses, i al respecte de les primeres, les persones, molt sovint caiem en la temptació de manipular-les com si de mercaderies es tractessin. La utilització que fem normalment s'escau en situacions de feblesa de l'altre. Aquesta circumstància ens empeny no solament a imposar criteris, valors, normes, sinó què de vegades, afavorits pel nostre fotut egoisme fem de l'altri un element de joc, en el qual, per les circumstàncies que siguin, ens hi sentim superiors o el què és pitjor posseïdors de veritats absolutes , i no estic parlant només del menyspreu i menysvaloració de l'altra o les altres persones, sinó de la manipulació al nostre profit per tenir esclaus que ens hi serveixin als nostres interessos.

Exemples no cal posar-ne, perquè tothom en tindrà molts al seu abast. Comencem manipulant,  fent-ho al nostre petit cercle social, amics, parelles...  i acabem donant-ho per “normal,” quan un poble se n'aprofita d'altre, justificant-ho amb el seu status de poder i/o de riquesa, i portant-lo a la ruïna, a la misèria, a la guerra absurda, promoguda per interessos aliens què, de vegades, ni els propis combatents arriben a entendre.

Els imperis en temps passats feien servir la força per sotmetre pobles o nacions a l'esclavatge i la submissió, avui, potser han deixat pas a formes més subtils, però no menys perilloses de control que en l'actualitat ho vivim, els interessos econòmics i les noves tecnologies posades al servei de ments privilegiades i despòtiques o malaltisses ens hi tenen engabiats de tal manera que sense adonar-nos-en, ens hi provoquen les angúnies del nostre dia a dia.

Tenim una societat, la nostra, que anomenem del benestar i caldria preguntar-se quanta gent no la pateix, provocat per aquest afany de posseir, malgrat que l'altre no en gaudeixi. Manipulem la natura i la malbaratem sense importar-nos les conseqüències, per acabar manipulant persones, per fer-les submisses als nostres interessos i acabem donant carta de llibertat perquè uns pobles oprimeixin d'altres i imposen les seves voluntats.

Hauríem de lluitar per fomentar una educació què tingui com a eixos fonamentals l'ètica del compromís i sobretot, en no fer dels altres, objectes del nostres interessos.

Aquella màxima de "viu i deixa viure" hauria de ser el principi que s'apliquès no solament a les persones, sinó també als pobles, què com el nostre vol fer el seu propi camí.

  La llibertat individual i dels pobles hauria de ser la bandera de tothom. Qui no ho vegi així, potser ens amaga quelcom més que paraules amb les que intenten ofendre'ns.