Els nostres "Marcos" de cada dia.

Un petit tríptic, arrugat, d'una obra de teatre de l'any passat, retrobat al remenar una butxaca d'una caçadora d'hivern. Llegeixo una cita, i segueix inpactant-me. Cito textualment: "Un dia vaig sortir al carrer i em vaig trobar un conegut. No és que fóssim amics, simplement ens coneixíem d'haver estudiat junts. Tenia certa simpatia cap aquell ex company de classe. Vaig saludar-lo. Em va veure. Va girar la cara. Aquella persona, en aquell moment, em va robar energia, em va prendre tot el bon humor que duia de bon matí i em va destrossar el dia. Sé que ell coneix el seu poder. Sé que alguns gaudeixen fent més petits els altres. Aquests són els nostres Marcos: Espero que un dia canvïin. O que rebentin. Jordi Casanovas".

I què en trec de tot això?, ens hem d'armar de coratge i sortir al carrer amb màscara i armilla anti-bales per a defensar-nos d'aquesta mena de persones? Hem d'escriure amb por o amb una sèrie de precaucions perquè aquesta gent no mos gire la cara i ens robi l'energia o l'alegria d'expresar les nostres conviccions, fins i tot els nostres sentiments quan ens dirigim a ells/elles?

Potser ens hi forjavem il·lusions pensant que aquella persona participaria del goig de la nostra trobada, o, si més no, un remember de vells temps. Doncs no, quan algunes persones ens giren la cara, com diu l'autor del text, ells són sabedors del seu poder, i ves a saber si se senten realitzats, pobres, de veure empetits els altres. El què ells potser desconeixen és que la seva actitud de menyspreu pot esdevenir, a la llarga, un boomerang. I què potser han perdut l'ocasió de compartir l'alegria d'aquestes ocasions.

No sé d'on vaig treure, que el manifestar-se tal com som i sense recança, potser ens hi portarà a cercar-nos enemics del nostre pensament, de la nostra causa, dels nostres sentiments, però no obstant, ens aclarirà el nostre camp de relacions personals i col·lectives. Potser trobarem més gent en contra, però també refermarem els nostres amics, no vos sembla?. En el fons, com deia el meu avi, "no som reals de vuit, que hi cabem a totes les butxaques".

Bé, bona setmana de preparació per aquest cony d'eleccions que mos han de portar allà on decidim.

Salut i independència, en tots els aspectes!