"Amb la guàrdia abaixada"
Enviat per metri el
Em ve al cap aquesta reflexió tot recordant una cançó de l'Aute, del seu àlbum "Segundos fuera".
No hi cosa pitjor, us ho asseguro, què rebre un cop, una òstia, amb la guàrdia abaixada. El nostre cervell què sempre es previsor, reacciona de vegades en mil·lèssimes de segon, de qualsevol atac a la nostra persona, però hi ha situacions en les quals, pel motiu que sigui, no s'encén el xivato i les conseqüencies sempre són més greus.
Em va passar, fa algun temps, quan al pati de l'escola, em tobava mirant cap a un cantó i vigilant uns nens que estaven fent unes entramaliadures, quan per l'altra banda un dels nanos que estaven jugant a futbol, amb una pilota dura de cuir, m'etzivà una pilotada a la part esquerra del meu cap, a l'alçada del pols, amb tanta potència que em deixà uns segons estabornit. Conseqüència, desprendiment de retina de l'ull esquerra. Afortunadament, i gràcies als avenços mèdics, me'n vaig sortir amb recuperació total de la vista, després d'un llarg patiment.
En l'aspecte sentimental, al llarg de vida també he rebut algun cop que, agafant-me amb la guàrdai baixa, em va deixar ko.
Cal estar amatents, perquè penso què a nivell de país pot passar-nos tres quarts del mateix. En la nostra situació política atual, potser caldrà estar a l'aguait d'oponents i no oponents al projecte sobiranista, perquè el cop de piolota pot venir-nos fins i tot de casa nostra, i aquí sí què ens hi pot agafar desprevinguts. El PP ben lluny, per descomptat, però també caldrà vigilar de prop els Duran i d'altres que des de dins ens hi poden fotre la pedrada al cap. I després passa el què passa.
