La perfecció de la imperfecció.

” Avui he comprès una cosa molt important per a mi”, m’ha dit la M mentre tornavem cap a a casa. Fa un parell de mesos que ha començat a practicar ioga, és una guerrera, compromesa amb ella mateixa i el seu creixement. Estem fent juntes una formació de meditació molt intensa que dura cinc dies. Avui, hem estat tot el dia en silenci, és impressionant de quina manera el.liminar les distraccions que venen de fora permet endinsarnos més profundament en nosaltres.

” Mentre dinávem sonava la mateixa música de la meditació: Jo sóc la llum de l’ànima, jo sóc bonica… de sobte m’he mirat els peus descalços i ho he entès tot. Els meus peus no m’agraden gens i això m’ha limitat molt, els amago sempre, em fa molt vergonya. Doncs bé, mirant els peus he entès perque són tan lletjos, són aixì per a recordar-me qui sóc. Me n’adono que en mi he pogut canviar tot el que he volgut. Tot menys els peus que segueixen lletjos i extranys. Ara n’estic agraïda perque conserven la meva essencia real i autèntica. Gràcies a ells puc recordar-ho sempre qui sóc de veritat”

Neixem purs i auèntics i la fam d’amor i aprovació fa que maquillem tot allò que percebem no serà ni estimat ni aprovat. Ens maquillem, disfressem, amaguem, ocultem, canviem per a semblar qui no som sino qui la nostra fantasia i neurosi ens dicta.

Afortunadament la nostra essencia com La Bella Dorment roman immutable, esperant el petó màgic de la nostra aprovació i amor, de qui sino? per a tornar-nos real i autènticament complets.

I a tu, què et recorda qui Ets?