Una lliçó per a tothom

Avui he tingut una experiència interessant. En un moment qualsevol del matí arriba al mostrador una professional intèrpret de marroquí, la qual havia d'assistir a un "client" d'aquesta nacionalitat per un assumpte de l'ordre penal. El seu client encara no havia arribat i fa una trucada telefònica. Durant l'espera arriba al mostrador una persona que demana ésser atès a propòsit d'un requeriment que ha rebut. La professional s'avança —és clar que precipitadament— i conclou la conversa telefònica dient que "ja no cal", que el seu client ja és allí. Tot seguit es dirigeix a la persona que ha arribat amb la convicció (errònia) de que és aquell a qui ha d'assistir. Aquesta persona, que sembla li consta que la intèrpret sol assistir a detinguts i presos en processos penals, li contesta, amb un cert aire molest, que no és el seu client; que ell ve per un tema civil i no penal. Ben segur que la seva molèstia ha derivat perquè la professional instintivament l'ha etiquetat pels seus trets físics. La professional canviava una mica de color.

Tot seguit m'apropo al mostrador per lliurar al marroquí la documentació. Com faig sempre, em dirigeixo en català (si detecto que no m'entén o em demana l'idioma alternatiu ho faig sense problemes, però primer és el català). Em sorprèn l'home perquè parla un català perfectíssim, utilitzant construccions verbals ben ordenades i correctes, tant com les seves formes, així com molt polit i acurat en les seves expressions. Tot plegat em penso que ho projecta assaborint el moment, essent conscient que tenia al costat a la professional que s'havia ficat de peus a la galleda.

Doncs això, ha estat una curiositat interessant i una bona lliçó.