Aprendre delsnostres fills

” Jo he vingut per que estic castigat, per això estic aquí assegut”, em va dir quan li va tocar el torn, mirant-me serenament als ulls acceptant la seva realitat amb total naturalitat.

” Vaja, ja veuràs com després d’aquesta xerrada estaràs agraït al castig que t’ha portat aquí”, vaig dir jo amb seguretat. El que jo no sabia és que la que estarà sempre agraïda sóc jo per l’immens aprenentatge que estic fent gràcies a ell, en Toni. Un adolescent de mirada neta, intel.ligent, viva, de somriure tímid i una cresta desafiant tot convencionalisme. ” Mira com el meu fill Joan”, em vaig dir.

Dissabte vaig fer una xerrada a un grup d’empresaris, comerciants i demés persones que s’hi van apuntar atrets pel títol ” La Il.lusió del nou Paradigma”. Abans de començar vaig preguntar ” què t’ha portat aquí?”, ” curiositat, ganes d’aprendre, creixer, compartir…. un castig….”.

Vam estar parlant del que significa la nova humanitat i per acabar vaig tornar a preguntar ” què vols per al nou pradigma?”, ” alegria, felicitat, pau, solidaritat, tranquil.litat, seguretat….suspens…”. Aquest últim va ser en Toni, que no va perdre pistonada de la xerrada i no va parar de fer preguntes.

” Què vol dir suspens?”

” Doncs això, suspens… intriga….no saber què passarà….”, de nou amb els ulls brillants.

” Ostres…. sabeu què? Avui el mestre és ell. Us en adoneu? Portem una bona estona parlant de la por que ens fa aquest gran canvi que estem visquent, la inseguretat que ens provoca no controlar-ho tot, la angoixa que produeix no saber què passarà i en Toni el que vol precisament és això, suspens, intriga, no saber que passarà”.

Pensem que tenim un munt de coses que ensenyar als nostres fills, ens preocupem de tot allò que els hem de transmetre per a que siguin “homes i dones de profit al món”. Volem que segueixin les nostres passes  que ens donen seguretat ” estudia, esforça’t, fes els deures, estudia més perque sino no seràs ningú”, volem que els nostres fills encaixin en un sistema, en un món que ja no funciona i que honestament no ens agrada i malgrat tot insitim, ” fes tot allò que en definitiva ha creat aquest món que no ens agrada i se’ns desfà entre els dits”.

Lamentablement passem per alt que sóm nosaltres els qui hem d’aprendre dels nostres fills, del que significa sentir-se suspès, a l’aire, la intriga de no saber què passarà i mantenir-se ferm, segur, confiat que tot allò que hagi de passar és pel nostre bé i creixement.

Els nostres fills venen programats per a desmuntar aquest sistema corrupte, ple de mentides, abusos, escassedat, han vingut per a assenyalar sense embuts tot allò que ja no funciona i que ens fa infeliços. Nosaltres empesos per les nostres pors i inseguretats institm en que encaixin al sistema com una peça de puzle i ells insisteixen a rebel.lar-s’hi. Els pares ens desesperem i els fills, també.

Com sempre, la sol.lució és apel.lar a l’amor, la acceptació total dels nostres fills, malgrat que a vegades no enteguem res de res. Apel.lem a la confiança, ells saben molt més que nosaltres de la construcció d’un món nou més just, harmònic i amorós. Només cal deixar l’espai per a que despleguin les ales i així ho faran de la forma més soprenent, original i mai imaginada abans.

I tu , de quina forma aprens dels teus fills?

Gràcies Toni i a tot els fills d’aquests temps.