El regal de Nadal més bonic

” Gràcies….”, era tot el que em venia en ment, o al cor?, mentre els ulls se’m negaven d’agraïemnt.

Dissabte, una parella encantadora va celebrar el seu casament a casa, van fer una celebració d’amor molt sentida i autèntica sota la magnòlia. Quan em van demanar per fer-ho no vaig dubtar en dir que sí, intuitivament sabia que hi hauria alguna cosa important per a mi. No em vaig equivocar.

Després de dinar hi va haver una sorpresa per a tots, la Raquel Xiberta que canta com els àngels i és tot sentiment, va aparèixer disposada a compartir la seva música amb tots. Ella cantava, el seu company tocava la guitarra i algú va agafar el djembé i els bongos i feia la percussió.

Em va fer molta il.lusió veure-la, la conec perque era veïna i també perque va cantar al funerals de la meva mare i les meves germanes Mireia i Gemma. Quan morien em tocava a mi trucar-la, ” Raquel…..un altre cop…”, no feia falta dir res més, ella ja sabia de que es tractava i el que havia de fer. La seva veu ens va acompanyar en aquelles ocasions i moments dificils per a tots.

Dissabte mentre cantava, en un ambient de festa, alegria i amor, a la que va ser la casa de la meva mare, on vam passar tantes estones entranyables tota la familia, em va venir una sensació molt intensa, era com si sentís a la meva mare i germanes desde una altra dimensió parlant-me a cau d’orella” gaudeix, t’ho mereixes, sigues feliç, t’estimem….”.

Vaig experimentar amor i agraïment com mai, una certesa absoluta que la vida és màgica si la sabem llegir i escoltar, que està plena de senyals i sincronies si els sabem veure, que tot és perfecte si som capaços d’acceptar-ho sense condicions i que tot forma part d’un escenari molt més gran del que imaginem.

Quan la Raquel va acabar li ho vaig explicar emocionada, ens vam abraçar ” He vingut aquí a tancar un cercle…”, no va fer falta dir res més, ella també creu en la màgia.

I tu, de quina manera experimentes la magia de la vida?

 

Afegeix un comentari nou