S'acaba el 2012...

S’acaba l’any 2012. Un any difícil, complicat. Ha estat un any de canvis,  amb pèrdues de drets socials i també d’atacs constants als nostres drets nacionals, a la nostra llengua i al nostre país. Un any que, com ja va passar durant el 2011, ens ha portat  encara més a fer passos enrere en tot el que s’havia aconseguit amb l’esforç de molta gent i molts anys de reivindicacions. Però també, i cal dir-ho, un any d’esperança en el futur. Les coses estan canviant i estem fent història.

Ha estat un any intens, treballant des d’un lloc, complicat i poc reconegut a l’Ajuntament, a la oposició, intentant complir amb les responsabilitats que ens han delegat les persones que van confiar en nosaltres. I malgrat la nostra feina no és reconeguda,  seguim treballant  tots i cadascun dels temes, assistim als plens, a reunions,  actes, comissions i al que convingui, moltes vegades fent mans i mànigues per conciliar la nostra feina particular i la vida familiar, per assistir-hi. Però hi som, per això ens van escollir.  I donem la cara, aguantem el tipus, davant la sorna, brometes i les mirades i comentaris de qui no et considera, ni t’ha considerat mai en el seu bàndol. Sense amagar el cap sota l’ala. Aguantant fins el final d’aquest mandat. Com ha de ser. El més fàcil és abandonar un lloc en el que et trobes incòmode, sense confort. El més difícil es mantenir la postura, la coherència i la dignitat. Estem a l’Ajuntament no només per manar, i no és el nostre cas... sinó per treballar.

Estar a la oposició és aprendre a marxes forçades la realitat de la vida política. El tracte, les maneres, la feina i les prioritats no son les mateixes. No és el mateix governar que no fer-ho, això em sembla que tothom no ho té prou clar.  Potser per això tothom, encara que sigui en contra de les seves conviccions, vol governar. A mi m’agrada conèixer, i això de sempre, totes les cares de la moneda. Haver estat a un i altre costat, et dona experiència, lliçons i moltes ganes de fer-ho, si toca, diferent.

El que la majoria no entén encara és que a la oposició també es fa feina...i molta. Escoltem als veïns i veïnes, intentem traslladar-ho a govern per resoldre el màxim de coses possible. I moltes vegades ho aconseguim. No és del tot visible, però no cal. Nosaltres estem satisfets d’aconseguir-ho. Estar a la oposició no és votar sistemàticament en contra de tot, sense treballar ni consensuar els temes que es porten a Ple, ni estar maquinant durant el temps que et queda a la banqueta per enfrontar-te a les properes eleccions i  puguis ser titular.

Personalment ha estat un any intens, amb moltes experiències noves, en que he conegut a persones compromeses, amb projectes solidaris, en que he obert els ulls per aconseguir una visió més àmplia del món en que vivim. Aquest any he aprés a viure amb moltes menys coses, a apreciar els petits detalls que t’ofereix la vida, a viure més el present.

Un any en el que he arribat  a ser conscient de les meves limitacions, polítiques i personals, en el que moltes vegades m’he sentit defallir i en que estàs a punt de llençar la tovallola, però que amb el suport constant de la família més propera, que és el que realment m’importa, i dels companys i companyes, amics i amigues de veritat, d’aquells que et donen suport sense demanar res a canvi, sense que se t’acostin per el càrrec que ocupes i que creuen en el que diem i en el que pensem, em donen la força per continuar.

No sóc, ni pretenc, ser una gran política (no ho sóc ni per l’alçada, ni pel meu nivell d’oratòria, ni tampoc per l’aval de gran carreres que avalin el meu currículum), en sóc del tot conscient... però per davant de tot crec amb el que dic, amb el que penso i treballo en conseqüència. Seguiré confiant i treballant en i per les persones, malgrat algunes vegades no sempre m’han retornat aquesta confiança de la mateixa manera.

Aprofito per desitjar-vos molta salut, feina, felicitat i... molta, molta sort per aquest any  2013, un any de canvis,  i com diu en Raimon en una de les seves cançons: D'un temps que ja és un poc nostre,  d'un país que ja anem fent.