CENTENARI DEL RVDM. FRA XAVIER VILÀ i MATEU

Ier. CENTENARI  DEL  RVDM.  FRA  XAVIER VILÀ i MATEU

Francesc Xavier Vilà i Mateu, O.F.M. Cap. (Arenys de Mar, Maresme, 9 de maig de 1851 - Guam, Illes Mariannes, †3 de gener de 1913), frare caputxí, bisbe titular d'Adraa i vicari apostòlic de Guam.
.
Als 15 anys volgué ingressar als caputxins però al estar clausurats des de 1835,  s'embarcà cap a Amèrica. Entrà com a novici al Convent que tenia l'orde a Puerto Barrios, Guatemala, però ben aviat la revolució d'aquell país el desterrà als Estats Units, des d'on passà a França per continuar els estudis eclesiàstics.
.
El 1875 s'embarcà cap a les missions de l'Equador. El 24 d'agost d'aquell any rebé l'ordenació sacerdotal. A l'Equador es dedicà a treballs apostòlics, però aviat la seva salut es ressentí a causa del clima que posà en perill la seva vida.
.
El 1881 tornà a Arenys de Mar, on l’any següent, fou nomenat Guardià de la comunitat Caputxina d'Arenys. Més endavant, també fou Guardià d'Hondarribia, a uns 20 km a l'est de Sant Sebastià, i dues vegades més d'Arenys de Mar,  i també del convent de Sarrià de Barcelona. El 1889 l'elegiren Definidor de l'Orde i Pare Provincial d'Aragó.
.
L'any 1900 fou nomenat Provincial de Catalunya i reelegit al cap de tres anys. Nou anys després, el Capítol el destinà un altre cop al convent d'Arenys, on es dedicà a reformar la Casa, restaurà vells altars adequant-los a unes línies de sobrietat ben adients de l'església franciscana, i arranjà l'hort del Convent per tal que els novicis tinguessin un bon lloc de treball pel propi sosteniment i recreació. Es pot ben afirmar que, si l'arenyenc P. Joan Pruna fou el constructor del convent, el P. Xavier Vilà en fou el restaurador del convent arenyenc.
.
A Arenys de Mar el sorprengué el nomenament de bisbe d'Adraa i Vicari Apostòlic de Guam (Illes Mariannes). El 1r d'octubre de 1911 fou consagrat a la catedral de Barcelona de mans del bisbe Joan Josep Laguarda i Fenollera, i hagué de deixar Catalunya quan ja tenia prop de 60 anys.
.
El 1913 quan realitzava grans projectes per a aquella missió (construcció d'esglésies, escoles...), morí inesperadament i santament, el dia 3 de gener de 1913.
.
De les cròniques caputxines, en el seu dia, en parlar del seu breu servei episcopal, va dir: El P. Xavier va prendre possessió del seu Vicariat Apostòlic, ple de bons desigs de treballar en la porció de la vinya que li havia confiat el Pare de Famílies, per medi del seu representant, el pontífex romà Pius X. I quan estava realitzant els grans  projectes que havia concebut en bé d'aquella Missió, tals com la construcció d'esglésies i la formació de col·legis per a l'educació i ensenyança de la joventut, i quan tant bé s'esperava dels seus treballs apostòlics, va tenir una mort inesperada, però una mort santa.
L'Arenyenc, P.Lluís M. de Valls, també escriu: El P. Xavier Vilà Mateu, el seu caràcter franc i amable, el féu molt simpàtic als arenyencs; i el que digué el P. Miquel d'Esplugues, en la revista «Estudis Franciscans»: “El P. Xavier d'Arenys de Mar, tot i la seva consagració episcopal, mai va deixar de ser un arenyenc de cap a peus. Ell hauria volgut acabar els seus dies a Arenys, en el seu convent, en l'ambient arenyenc. Déu, però, ho va disposar ben distintament. Gairebé gosaré dir, que, a Guam, més que un Bisbe, hi ha mort un arenyenc”.