Reflexions de pre-campanya (I)
Enviat per @marcsic el
Diumenge passat, en El Dominical de Ràdio Arenys, sota la pregunta que l’ Enric Sierra li feia a l’ Oriol Ferran en relació a la possible fragmentació del vot en les properes eleccions municipals com a conseqüència de concórrer set forces polítiques, l’ Oriol responia, amb molt bon criteri, que l’oportunitat de créixer és a costa de mobilitzar els abstencionistes, o si més no, una part, i no pas “prenent” vots a les altres forces.
Podria ser objecte d’una altra discussió el perquè del tan elevat nivell de vot captiu, és a dir, aquelles persones que voten sí o sí, una força política amb independència de com ho hagi fet. Sigui com sigui, això és un fet i d’aquí les paraules de l’ Oriol, que comparteixo, en relació a “voler fer forat en la bossa abstencionista”.
Sóc respectuós però molt crític amb els abstencionistes. Fa unes setmanes m’hi vaig referir amb un apunt al meu bloc d’ arenyautes. En Xavier Febrer, fa uns dies, tocava també aquest tema fent referència a la possibilitat que l’ Àngel, un arenyauta i abstencionista militant, se li enfadés en llegir l’apunt.
Opino que una persona, per molt abstencionista convençuda que sigui, no és autista. Per tant, no està al marge del que succeeix al seu entorn. Coneix perfectament si les polítiques impulsades per un equip de govern, que ell no ha votat, tenen alguna afinitat amb allò que ell defensaria o prioritzaria. Per mi, l’absurd de l’abstencionista és que pot ajudar a mantenir al poder aquells que no ho han fet bé (als ulls de l’ abstencionista) o pot ajudar a que facin fora del poder aquells que ho han fet bé (als ulls de l’abstencionista). Perquè en definitiva, ABSTENIR-SE ÉS TAMBÉ “VOTAR”. És acceptar, conscientment o inconscient, el sentiment de la majoria que es pronuncia. El problema és que la majoria que es pronuncia és coneguda a posteriori i no sempre és reflex de la majoria real. Per tant, el resultat no sempre agradarà a l’abstencionista.
Sabent que és molt difícil, tant de bo, entre tots, puguem convèncer uns quants abstencionistes del què ens hi juguem, i optin finalment per “mullar-se” el dia 27 de maig.
2 comentaris
Comentaris
Afegeixo que si no es vol
Enviat per Esperanceta el Ds, 07/04/2007 - 16:24
Afegeixo que si no es vol votar cap partit sempre queda l'opció de votar en blanc i, de passada, perjudicar així els demagogs de Ciutadans.
L'abstencionistaper mi es
Enviat per Jekill and Hyde el Ds, 07/04/2007 - 19:26
L'abstencionista per mi es un ser menyspreable, que en una democràcia, si el que vol, es dir que no el satisfà cap opció, té el vot en blanc. Pero el que se li pot demanar es que accepti el joc democràtic d'anar a votar. Es a dir l'esforç de moure's i manifestar amb el vot en blanc, la seva protesta cap a tot.
En quant el vot captiu, del descontent que segueix votant als de sempre, malgrat que no li agrada el que fan. Es trist, pero a mi en fa pensar amb els afeccionats del Futbol, tan del Barça com del Espanyol o de qualsevulga altra equip.
Però així que tractant-se de futbol, em deixa molt tranquil la fidelitat "forofa" dels seguidors, em preocupa la fidelitat a unes sigles, a unes imatges, a uns líders i no a unes Idees.
A la abstenció uns i arriben pas a pas, (descontents i impacients), altres i estan des de sempre.
Com diu l'Oriol, aquí hi un niu de vots a recuperar. Perquè l'abstencionista que abans no ho era, almenys de reull, esta pendent del que oferim, perquè, si trobés motiu, deixaria de ser abstencionista.