El palangre
Enviat per demar el
De tots els ormeigs amb ham: curricà, fluixa, volantí, potera o llença,.. el palangre és l’'únic que ha arribat fins als nostres dies amb una certa importància. Les primeres referències escrites de la seva utilització daten de molt antic, així al “Reglamento de navegación y pesca del año 1773 de la provincia de Mataró de Manuel de Zalvide” diu en referència a aquest art: “Este arte adjetivado real, tan antiguo, que se confunde su origen con los más remotos siglos...”. La forma de pescar ha canviat ben poc al llarg del temps, com passa en altres casos, l'única variació es deu als materials utilitzats per a fabricar l´ormeig.
Un palangre està format per una corda anomenada mare, de la qual pengen les braçolades, proveïdes, a l'extrem, de l'ham corresponent. El palangre, un cop calat, roman fondejat un temps. La seva situació s'assenyala per mitjà d’unes banderoles a les quals s’anomena galls. La mida dels hams, el gruix de la mare i les braçolades, la quantitat de llast i els suro i el tipus d’esquer determinen l'espècie que es vol capturar. L'esquer utilitzat normalment es peix blau (sardina, boga, sorell o sonso). També es freqüent la utilització d'esquer viu. Antigament quan era difícil aconseguir peix fresc per escar els hams s'utilitzava peix salat (sardina especialment). També era freqüent l'ús de la bola de pasta que es preparava barrejant farina amb sardina confitada amb sal. El fetge de bastina també era un dels esquers més preuant per escar els hams.
En l'actualitat es practiquen tres maneres de calar els palangres: el palangre de fons, el palangre a penjar i el palangre de superfície. El primer es cala directament sobre el fons marí (roques o alguers) i a prop de la costa. S'hi captura sobretot peix d'escata de bona mida. En el palangre a penjar, els hams queden suspesos per un sistema format per suros i ploms. Les espècies capturades amb aquesta tècnica dependran fonamentalment de la quantitat de llast que s’utilitzi. El palangre de superfície, es cala sense cap mena de llast i es deixa surant o a la deriva. En aquest cas es capturen grans pelàgics com ara el marraix, l'emperador, el bonítol i la tonyina. De tots tres aquest darrer és el que presenta un impacte ambiental major.
En aquest cas les flotes que usen aquest art són veritables factories de peix, que feinegen en aigües internacionals sota banderes de conveniència fent servir arts de més de 60 km de longitud. Amb aquesta tècnica es maten també tortugues com la tortuga babaua, dofins i diferents espècies de cetacis i aus marines com el mascarell.
Les palangreres són barques de pesca de petites dimensions, moltes no tenen pont de comandament, els estris de navegació són escassos. Es fàcil d'observar a coberta de les palangreres una mena de cistells de vímet o plàstic, són les cofes i serveixen per a guardar els palangres.
La feina dels palangrers és feixuga: han d'escar tots els hams abans de calar. A l'hora de llevar s'ajuden en el millor dels casos d'una màquina de xorrar, un cop a coberta han de treure els hams dels peixos i enllestir el palangre per a la propera jornada. La duresa de la feina i la competència de les altres pesqueres, sobretot l'art de bou, han fet disminuir considerablement la flota d'aquest tipus de pesca. De totes maneres, la bona qualitat del peix de palangre i el fet que els bous no puguin arrossegar el seu art sobre els fons rocosos han fet mantenir aquest ormeig fins als nostres dies.
El palangre és un art de pesca força selectiu cosa que fa que produeixi un impacte ambiental reduït en comparació amb altres ginys de pesca. En el cas del lluç, la pesca amb palangre proporciona exemplars adults, mentre que si es capturen amb l'art de bou els individus pertanyen als estadis juvenils. Així si es potenciés la pesca amb el palangre aconseguiríem que hi hagi més exemplars que es puguessin arribar a reproduir amb la qual cosa augmentaria l'stock d'aquesta espècie. Així, en aquest cas, s'observa clarament que per a assegurar les captures cal potenciar l'ús del palangre en detriment d'altres arts més poc selectius com ara l'art de bou.
Referències fotogràfiques:
[1] Barca palangrera calant palangre de fons. Palangre a penjar calat i senyalitzat amb els galls. Especies més comunes capturades amb aquest ormeig tradicional. (Dibuix A. Bombí)
[2] Palangre a penjar segons una il·lustració del “Diccionario histórico de los artes de pesca nacional” del mataroní Antoni Sañez i Reguart (1791)
[3] La competència amb els arts majors, especialment l'art de bou, fa que la flota de palangres es vagi reduint.
[4] En el millor dels casos les palangreres disposen d´una màquina de xorrar.
