Oficis de mar: mestres d’aixa, calafats i mestres velers
Enviat per demar el
…I els pescadors confrares de Sant Elm i els calafats i mestres d’aixa de les antigues mestrances…(Primera Història d´Esther. S. Espriu)
Les mestrances eren petits universos prop del mar on els mestres d’aixa i els calafats utilitzant les seves eines: serres, gúbies, enformadors, barrines de rumbs, gafes, serres de cavall, pollines, marralets, gafes i aixes, feien la seva feina a la perfecció.
El mestre d'aixa era el responsable de la construcció de l’embarcació, un ofici complex que demanava molts anys aprenentatge. Tenia que conèixer la fusta, les eines per a treballar-la i saber dibuixar els plànols que servien com a base per a la construcció.
A Arenys de Mar, així com en molts altres pobles del Maresme, les mestrances tenien molt bona reputació. En elles s’hi bastiren embarcacions de pesca, barques de cabotatge i fins hi tot vaixells que feren la cursa cap Amèrica. Cadascuna de les mestrances de la costa catalana tenia un estil particular en els acabats de l'embarcació que construeix i la gent entesa en temes marines identificava a cop d’ull el lloc i la mestrança on s’havia construït.
Les matèries primeres eren portades de la pròpia regió, en el cas de les mestrances d’Arenys, el Montnegre va fornir de fusta per a nombroses embarcacions. Fustes dures com el roure per les quilles i els pals i d’altres més toves com el pi per als rems i el folre.
La construcció d’una barca consta de diverses etapes: en primer lloc s’han de realitzar el model sobre del qual es treuran els plànols de formes, les plantilles que serviran com a patrons per a les diverses peces. A continuació es tallen els troncs per a fer sortir les peces marcades prèviament amb un cordill untat amb magre i aigua. Un cop tallades les peces eren impregnades per una substància negra i espessa formada per quitrà i resina de pi a la que s’anomenava genèricament pega.
El següent pas es el muntatge de l’enramada formada per la quilla, les rodes de popa i proa, les corresponents contrarodes i entre elles les quadernes. Amb aquesta operació es té completat “l’esquelet” de la barca.
Ara caldrà posar el folre, operació que es feia amb gran destresa i agilitat utilitzant l’aixa.
A continuació la barca passa a mans del calafat que la calafateja i l’enquitrana. La primera operació consisteix en introdueix fibres d’estopa a totes les juntures de les taules de la barca per tal se sellar-les completament. El calafat utilitza unes eines especials: els ferros de posar estopa i la maçola (maça de fusta amb el mànec curt). L’estopa s’obté del rebuig de pentinar el cànem i té l’aspecte de unes fibres aspres i fràgils. Un cop calafatejada cal enquitranar-la aplicant el producte amb llanada. Aquesta operació té per objecte fer la barca impermeable.
El següent pas era aparellar el vaixell, es a dir col·locar els pals i les veles. El mestre veler n’era el responsable d’aquesta etapa: col·locar els pals, fer les veles, muntar els caps i en definitiva bastir la barca de tots els aparells necessaris per a la bona navegació.
Les veles eren fabricades per tires de lona cosides. Avui en dia amb la introducció de nous materials, la feina dels mestres d’aixa i dels calafats es va perdent i el patrimoni que ens han deixat corre greu perill de perdre’s en l’oblit.
Fotografies:
[1] Drassana del Pla de l´Os (1929) Arxiu Històric Fidel Fita. Arenys de mar
[2] Mestres d´Aixa. Fons Juli Cardona – Arxiu municipal de Malgrat de mar
