La pesca i la venda de peix al vescomptat de Cabrera (1401-1414)
Enviat per demar el
Les ordinacions sobre la pesca marítima al vescomptat de Cabrera és, de ben segur, la legislació pesquera més antiga que fan referència a Catalunya. Al segle XV, el vescomptat de Cabrera [viquipèdia] s’estenia per el que avui és l'Alt Maresme agafant els termes situats de la franja litoral com els de Montpalau, Palafolls i Blanes que tenien una jurisdicció que regulava la seva activitat marítima: l’aprofitament pesquer, la navegació, els drets de ribatge i la vigilància i la defensa de la costa. En aquests termes els batlles feien també de cònsols del mar.
Les ordinacions foren donades per Guillem des Clapers, batlle del terme del castell de Palafolls amb jurisdicció a la Vilanova de Palafolls (l'actual Malgrat). L’àmbit territorial al que fan referència aquestes ordinacions va des de el pla del Grau a Malgrat fins a les platges de S'Abanell a Blanes, es a dir, a banda i banda de la Tordera en la seva desembocadura. Les disposicions del batlle Clapers regulaven bàsicament la pesca amb xàvega, ja que al territori on fan referència aquestes ordinacions, les platges del delta de la Tordera, es donaven unes condicions òptimes per a utilitzar aquest art: peix abundós a la zona litoral degut sobretot a les aportacions de la Tordera i platges amplies i poc concorregudes, cosa que no passava ni a Blanes i a la Vilanova de Palafolls on hi havia a les platges una intensa activitat marinera que les feia incompatibles amb l’ús de la xàvega ja aquest art ocupava bastant d’espai a la mateixa platja. La intensa activitat marinera a aquestes dues viles es veu reflectida a les mateixes ordinacions en el fet que s'estableixen unes distàncies entre vaixells i entre els grups de pescadors que lleven l'art. En aquest sentit a les ordinacions hi ha una sèrie de capítols que fan referència a les interferències entre vaixells i ormeigs.
Les ordinacions sobre la pesca i la venda del peix al 1401-1414 tenen dues parts. A la primera, formada per un conjunt de 12 capítols es reglamenta l'ús de la xàvega. A la segona part, formada per 5 capítols, fa referència a la venda del peix.
Així al tercer capítol s'hi fa esment a prendre l’alba, és a dir, tenir la tanda preferent per pescar i gaudir dels avantatges que aquest fet suposa i que han de respectar els pescadors de la zona. Així hi llegim: “tot peschador qui voldra`peschar de axàvaga, que age haver càreu, axàvaga, companya e tota altra exàrcia que a la axàvaga pertany, e aquests aytals puxen pendre alba e altres aventatges qui en la plage de Savanell e ribera de Palafolls són acostumats”. En aquest sentit en el quart capítol es fa referència al fet de que quan dos pescadors s’associen, per formar un únic equip, sols poden prendre l’alba una vegada.
El gran nombre de pescadors exigeix establir tandes i distàncies entre vaixells, tant per calar l'art com per efectuar les maniobres que exigeix la pesquera a la platja. La xàvega era una modalitat d’art català unes quatre vegades més gran que aquest. L’embarcació que s’usava per pescar era el caro.
