L'hora d'Iniciativa

Recorden aquella vella sociovergència amb què somiava l''establishment'? Per sort és una paraula definitivament caducada. En la política catalana, l'única realitat és que els grans partits han perdut pes i ja no és imaginable canviar el país en un sol despatx: vet aquí una gran notícia. Aquesta complexa conjuntura ha portat els partits petits a tenir un paper cada vegada més important, i un exemple del canvi de paradigma és el pes creixent d'Iniciativa, no fa pas gaire un partit irrellevant, fins i tot quan governava. En l'última campanya, Artur Mas va intuir el paper creixent dels ecosocialistes quan, a l'acabar el debat de TV3, va córrer a felicitar Joan Herrera i el va designar a cau d'orella el cap real de l'oposició.

La formació s'ha sabut renovar, i de la mà de gent amb talent com Dolors Camats o Raül Romeva, ha tornat a explicar les injustícies de sempre però aquesta vegada sense el to de superioritat moral que ha condemnat sempre una bona part de l'esquerra. Han parlat clar i se'ls ha entès allò que un PSC confús i desgastat ha estat incapaç d'expressar, que no és res més que el necessari discurs contra les desigualtats en una època de retallades salvatges.

En el procés català, els últims esdeveniments li han donat la raó: Iniciativa va ser el primer partit a denunciar que la negociació havia de ser oberta des del principi, i la petició ha obligat Esquerra Republicana i CiU a rectificar clarament la seva postura inicial. Després va demanar que no es confongués amb raó el dret a decidir amb la independència, i ha aconseguit que se suprimís la referència a l'estat propi justament per poder sumar més adhesions. I és que, agradi o no, ICV és en aquests moment una força clau. Ha obligat ERC a marcar la seva E, i dels seus moviments aquests dies en dependrà en bona mesura la posició final del PSC, que la mira de reüll, no amb el paternalisme de sempre sinó com la gran amenaça que ja és: a l'última enquesta d'intenció de vot a la ciutat de Barcelona, ICV superava el PSC per primera vegada a la història.

LA QÜESTIÓ NACIONAL

Moltes veus segueixen criticant a Iniciativa la seva indefinició en la qüestió nacional, segurament perquè no s'han llegit el document esmenat que han presentat aquesta setmana: fa molt pocs anys era impensable que redactessin un text tan inequívocament sobiranista. Posar-la al mateix bloc que el PSC és injust a més a més de ser fals, i respon a un estereotip antic. L'essencialisme que no li reconeix el camí avançat és justament el que pot dificultar un acord que per definició estarà ple de renúncies i complexitats. Però aquesta nova Iniciativa haurà de fer també els seus deures. Li tocarà abans que res començar a ser més generosa: si et passes anys reclamant l'impost de successions, és gasiu no reconèixer la rectificació als teus rivals polítics. I no s'hi val no assumir riscos i estar sempre a la contra. Li ha arribat l'hora de dir un sí ben alt i sense ambigüitats. És l'hora d'Iniciativa.

Article d'opinió d'Ernest Folch, publicat a El Periódico (17/1/2013)