Ell no ho hauria volgut #AnyEspriu

Espriu no hauria volgut -i segur que des d’allà on sigui no el deu pas voler- cap any Espriu. Detestava els homentages i les felicitacions i les obscenes expansions de la vanitat. Però bé, any Espriu, ja el tenim aquí. Picossadetes per als organitzadors i per als comissaris de l’esdeveniment. Però Espriu no el llegeix ni el llegirà ningú més dels qui ja el llegeixen i el tenen en compte de tant en tant. Es farà llarg, aquest any. És des de les escoles que cal habituar els futurs ciutadans a Espriu i a tots els altres grans. I no n’hi ha prou amb l’ocasional excursioneta al cementiri de Sinera. No n’hi ha prou. És la lectura pacient a l’aula i a casa que cal potenciar. I això no es fa. És cada any que hauria de ser l’any Espriu i l’any de tots els altres. A les escoles i als instituts. I no es fa. Ni hi ha tampoc cap projecte ni pensament de fer-ho. Sí, hem viscut per salvar-vos els mots, mai no ha de morir tot un poble per un home sol, els homes no poden ser si no són lliures, aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria, el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en petitíssims trossos cada un dels quals conté, tanmateix, un bri d’autèntica llum. Sí, ens farem un fart de sentir totes aquestes coses, i d’altres encara, a partir de demà mateix que comença oficialment l’any Espriu. I potser es farà llarg i pesat. No ho sé.