Els pins i els boscos d'Arenys i les galeres reials

Durant l'Edat Mitjana i la Moderna, les naus i les costes catalanes -com les de molts altres llocs- es veien sovint atacades pels pirates i corsaris que navegaven per la Mediterrània. Pirates i corsaris que podien ser tant musulmans com d'altres estats com ara Gènova o França, entre els més destacats. Per evitar el perill a les naus catalanes que es dedicaven al comerç marítim i per evitar també els danys i inconvenients que provocaven els desembarcaments i incursions dels pirates als pobles costaners, s'armaven galeres i naus destinades a la persecució i detenció dels corsaris enemics que es trobessin per les mars catalanes, protegint, d'aquesta manera, el litoral català i les naus que comercialitzaven pacíficament amb Catalunya.

La galera era la nau de guerra habitual a la Mediterrània. Era un vaixell de poc calat, pla i allargassat, amb esperó, i aparell de vela llatina. El que més la definia, però, era la filera de rems (entre vint i trenta) que duia a cada costat i que es movien mitjançant la força de sis o set galiots cadascuna. Aquest vaixell va ser el més emprat per a la guerra i per a la defensa de les mars a la Mediterrània.

Dues d'aquestes galeres, com a mínim, van ser fabricades, a principis del segle XVI, amb fusta procedent dels boscos d'Arenys.

L'any 1502, el rei Ferran el Catòlic, va demanar a la Generalitat de Catalunya que fes fabricar dues galeres "per a la defensió e previsió del dan ques porie seguir al general per lo navegar de les fustes de moros e cossaris". A canvi el rei oferia els quints de les captures que fessin aquestes dues galeres (1). El Quint era el dret que tenia la corona per a reservar-se la cinquena part de les preses que els corsaris (2), o les naus destinades a perseguir els pirates i corsaris enemics, obtinguessin amb les seves accions.

Per fabricar aquestes dues galeres, però, els diputats del General necessitaven fusta i per aquesta raó van escriure al batlle d'Arenys demanant-los que els permetés tallar dels boscos del seu terme tota la fusta que necessitessin. Amb aquest objectiu els diputats van enviar en Pere Doy a Arenys, el qual havia de ser l'encarregat d'estimar quants pins calia tallar per tal d'obtenir la fusta necessària per fer les dues galeres, la qual seria pagada dels diners de la Generalitat.

El text de la carta dels Diputats del Genaral al batlle d'Arenys és el següent:

Al honorable senyor lo batle del loch de Arenys

Honorable senyor, nosaltres trametem a aqueixa parroquia en Pere Doy per fer boscar la fusta necessaria per les dos galeres que fem fer per lo general per servey de la magestat del senyor Rey e defensió de les mars de aquest seu Principat (...) e per lo poder de nostres oficis vos requerim, en virtut del sacrament de homenatge que prestat haveu, (...) que vos permetau al dit Doy, tallar e fer tallar dins vostra jurisdicció los pins que li parrà ésser necessaris per a·les dues dites galeres, cas l'stima [que] per ell serà feta de dits pins serà pagada per nosaltres de pecunies del general. E ja havem pres lo dit Doy ab jurament que se hage bé e degudament en les stimes (...)

Datum en Barchinona a XII de octobre dels any Mil DII 

Los deputats del general de Cathalunya residents en Barcelona.(3)

D'aquesta manera, doncs, els pins dels boscos d'Arenys van servir per col·laborar en la defensa de les mars i les costes catalanes contra els pirates i els corsaris de les nacions enemigues que sovint les atacaven.

Montserrat Rodríguez Fita

(publicat originalment a http://www.arenys.org/historiesdemar/)

1. Arxiu de la Corona d'Aragó (=ACA). Generalitat, volum 723, folis 51r i v.

2. En aquest cas corsaris Catalans. Els corsaris eren el mateix que els pirates però amb patent de cors, és a dir amb el permis del rei, i totes les nacions marítimes d'aquella època van fer ús del cors per perseguir i damnificar els seus enemics, la Corona d'Aragó també.

3. ACA. Generalitat, vol. 723, folis 72r i v.Tornar a portada

Fotografia Viquipèdia/ Paul Hermans: Galera "La Reial", maqueta. Aquesta galera fou construïda a Barcelona i participà en la batalla de Lepant com a nau capitana de l'estol cristià.