La mentida socialista?

Arran de la publicació a "El 9", en contraportada, d'un article de LLuís Simon, se m'acuden unes reflexions sobre el trist paper del socialistes catalans a la votació per la sobirania i el dret a decidir al parlament de Catalunya.

Aquest autor del citat article compara a en Navarro i els seus amb en L. Amstrong, qualificant l'èxit coronat en llunyanes votacions com a la gran mentida. Una mentida basada en l'aparença i la pantalla d'un escut catalanista quan els hi ha convigut i que davant decisions importants per Catalunya sempre l'han deixat aparcat i  i han estat en submissió total al socialisme espanyol que en termes nacionalistes, cal remarcar-ho, sempre ha estat espanyolista.

Ells, el PSC, sempre confiaven els seus vots al "cinturon rojo", com apuntava LLuís Mont, company d'en Pallach, fundador del socialisme compromés català que no va poder tirar endavant enfront del Partit socialista d'en Raventós i Obiols, de línia marxista als seus orígens i filial del PSOE.

La "misèria sobiranista" del socialisme català actual ve de lluny, però ha estat ara, a la prova del cotó, quan es decidia una votació històrica pel poble català, quan se'ls hi ha vist més el llautó. Potser és una mica penós perquè a dintre les files socialistes hi ha gent molt compromesa amb el país. No sé pas el futur que li espera al PSC, però la lacra d'haver votat, juntament amb la banda del melitón de les forces unionistes serà un pes terrible a les seves consciències.

Respecte de la CUP, que té totes les meves simpaties, al meu parer, s'han equivocat. Voler fer d'abertzales en un moment que no hi tocava, és un error. Jo sempre he defensat la bandera dels PPCC, però amics, ara i aquí Catalunya us necessita al costat inequívoc de les forces sobiranistes, la resta anirem treballant-la mica en mica. Ja, a la història passada, quan el setge a Barcelona, a la maleïda guerra de successió, molts valencians maulets vingueren a defensar els seus drets arrabassats, conscients de que era aquí on s'hi coïen les faves.

Cadrà aprendre de les lliçons de la història i no repetir tombarelles que no ens hi portaran enlloc.