Deixa de buscar.

” On es el meu mòbil?”, feia deu minuts que en Jaume, el meu petit preguntava.

” Ai no sé, has buscat al menjador?”, li suggeria un dels germans, no recordo quin.

” No, no hi és, on és el meu mòbil?”, insistia.

” I a la habitació?”, proposava l’altre.

” Que no! No el trobo. On és?”, seguía preguntant tot atribulat. Vam estar uns bons deu minuts amb la tonteria

” Mira que ets pesat nen. Ara et truco. Calleu tots!”, erem tots a la cuina, a l’hora de sopar, un cacao, vaja.

” Riiiiiiiinnggggggg, riiiiiinnnnggggg”, va sonar molt pròxim. Ens vam girar tots en direcció al timbre del mòbil, i allà estava en Jaume, tot vermell, amb la panxa il.luminada com un Telettubie. Duia el telèfon a la butxaca del davant de la jaqueta del xandall.

” Apa nen….”, reiem tots.No és una situació gens estranya aquesta, busquem alguna cosa i resulta que la tenim a la butxaca o posada o inclús a la mà.

A nivell subtil, la situació es dona sempre, sense excepció. En algun moment de la nostra existència sentim un buit, una insatisfacció, un ” em falta un no sé què”, ” ho tinc tot, no em falta res i no sé què em passa….”. Comencem una recerca desenfrenada per a trobar la manera d’omplir el deassossec, omplim la agenda, fem activitats, canviem de feina, de parella… i seguim sentint la insatisfacció, el buit estrany que no s’ompla amb res ni ningú i ens persegueix com una ombra. Llavors ens acostumem a viure amb aquest soroll de fondo, ens resignem a perpetuar aquest estat de falta de plenitut com si fos la nostra segona pell, i així vivim, o més ben dit, sorevivim

Afortunadament arriba el moment en que sona el “riiiinnng, riiiiiinnnng”, alguns el senten, d’altres no i segueixen entregats a la acció sense límit. El “riiiing”, és la crida, que pot ser qualsevol esdeveniment que ens recorda que tot allò que busquem ho portem a dins, com en Jaume duia el mòbil a la butxaca. L’únic que fa falta és que callem, deixem de buscar, estem quiets i permetem  deixar-nos sentir la presencia de quin som de veritat. Desde aquest silenci i quietud podem anar més enllà de les emocions i pensaments per reposar en la eterna presencia del que sempre hem estat, desde el principis dels temps i a través de tots els temps. No és qüestió de buscar sino de permetre i rendir-se.

I tu , encara busques o et rendeixes?