Dídac Rocher diu Salvador Espriu

Amb motiu del 28è aniversari de la mort de Salvador Espriu, Dídac Rocher presenta el seu nou disc “El Minotaure i Teseu. Dídac Rocher diu Espriu” a Arenys de Mar. Durant els dies 22, 23 i 24 de febrer, a Arenys de Mar s’han celebrat diversos actes en memòria de Salvador Espriu, coincidint amb el 28è aniversari de la seva mort el dia 22 de febrer.

És probable, amb excepció dels lletrats, que si us parlen de Minotaure i Teseu, no tingueu clar que sigui obra espriuana, però de ben segur que us situeu de seguida si llegiu allò de “Oh! que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n nord enllà”.

“Assaig de Càntic en el Temple”, és potser un dels poemes més coneguts del poeta de Sinera i forma part de la tercera part titulada “Minotaure i Teseu” del llibre El caminant i el Mur, i ara ja estem situats.

Dídac Rocher, arenyenc des de fa molt temps, s’ha convertit en el poeta i músic local de referència. L’any 2010 l’Ajuntament d’Arenys de Mar i la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) encarreguen al poeta i cantautor un recital basat en l’obra d’Espriu per donar el tret de sortida del Correllengua 2010 dedicat a Espriu amb  motiu del 25è aniversari de la seva mort.

Musicalment, Rocher va presentar-se amb El Nus (Temps Record, 2009) i posteriorment i amb suport popular via verkami, es consolida amb Porpra (Gat Records, 2012), però és al bell mig d’aquests dos discs on neix Minotaure i Teseu (Gat Records, 2013), el podeu trobar a www.didacrocher.com o www.gatrecords.com

El 3 de juliol del 2010 els assistents al concert vam poder gaudir d’un recital-concert, acompanyat per la dansa de la ballarina Lucía Coll, èpic. Des d’aquest punt de partida, Rocher ha creat aquest, el seu tercer disc (produït gràcies al suport dels mecenes) que va presentar el dissabte passat al Teatre Principal d’Arenys de Mar.

El viatge per Minotaure i Teseu vist des de Dídac Rocher el vam poder iniciar amb un magnífic quadre inspirat en el disc, fet per Marc Prat que també és el contrabaixista de la banda del cantautor, projectat a mode de teló. Amb la desaparició del quadre, va començar el recital.

Jordi Solans a la guitarra, Narcís Coromines al teclat, Marc Prat al contrabaix, Fede Marsà a la bateria i Núria Maynou al violoncel formaven un semicercle al voltant de Dídac Rocher que amb la seva veu profunda recitava i cantava al poeta de Sinera.

L’espectacle va ser intens. Espriu ens parlava sobre la mort i la desolació però amb un sentiment vitalista i Rocher hi posava la seva música intrínseca però renovadora i la seva veu profunda però tranquil·litzant. “Minotaure i Teseu” és un espectacle que ens transporta a un Espriu menys fosc, més perceptible, més portat en aquell espai flotant on hi rau l’enllaç entre Sinera i Arenys, entre Espriu i Rocher, i on tots nosaltres, de la mà de la magnífica banda i acompanyats per la veu d’en Dídac, hi vam poder arribar.

Espriu és un dels nostres autors més reconeguts internacionalment i Rocher ens l’ensenya des de la nostra terra. Un binomi d’excepció que va lluir dalt l’escenari i que es reflecteix al llarg de tot el disc.

Descobriu-los, veieu-los, sentiu-los, Espriu i Rocher, Rocher i Espriu, Minotaure i Teseu.

Text de Roser Maresna, publicat inicialment a Núvol